Coves i avencs en terreny de Marbres

Els Marbres són calcàries recristal·litzades pel metamorfisme. Mantenen la solubilitat del carbonat, de manera que també s'hi pot desenvolupar carst, sovint de galeries netes i polides.

El catàleg aplega 22 cavitats en aquesta litologia: 12 avencs i 10 coves, amb un recorregut total de 5.140 m i una fondària màxima de 169 m. La cavitat més llarga és l'Horat Der Uelh Deth Tor, amb 1.718 m, que també és la més fonda, amb 169 m; es tracta d'un avenc de la Vall d'Aran, engolidor d'un riuet provinent d'un estany situat uns 250 m al N, explorat des de 1977. Altres cavitats destacades són la Cova de les Encantades, de 865 m, al vessant sud del Puigmal, coneguda des de temps immemorials i explorada el 1960; el Sistema dels Forats Nº3 I Nº4 de l'Embut, de 542 m, a Núria, conegut des de temps remots i explorat espeleològicament des del 1953; la Cova de Rialb, a Queralbs, de 501 m de recorregut i 38 m de desnivell (+12/-26), coneguda des de temps immemorials i estudiada per espeleòlegs des del 1910; i la Cova del Pasteral, de 290 m, a la Cellera de Ter.