Cova de Montglòs

Característiques

  • Tipus: Cova
  • Municipi: Cellera de Ter, La
  • Comarca: Selva
  • Unitat: Guilleries, les
  • Recorregut: 15 metres
  • Desnivell: 0 metres
  • Gran unitat: Serralada Prelitoral
  • Litologia: Marbres
  • Última revisió: 2025-03-19

Situació

<p>La cavitat es troba al vessant oriental de la serra de l'Illa, prop de la llera d'un torrent secundari situat a llevant del sot de Montglòs. Al peu d'una franja rocallosa molt vertical i a uns 180 m de desnivell per sobre del curs del Ter. Just per sota de la cavitat hi ha la boca d'un dels túnels (cec) del canal Vell o d'en Fària.</p><p>Per arribar-hi, la ruta més normal seria partint de la carretera que remuntant el Ter porta a la presa de Susqueda. De la carretera surt el pont anomenat de la Casanova, que és l'únic pas per on podríem creuar el Ter. El problema és que aquest pont es troba tancat i barrat. De fet, forma part de les infraestructures del complex hidroelèctric dels embassaments de Susqueda i el Pasteral. Aquest fet en obliga a buscar rutes alternatives per a accedir a la cavitat que, en tot cas, compliquen i allarguen enormement l'itinerari a seguir.</p><p>Però, partint de la població de la Cellera de Ter, prendrem una pista que en cosa de 5 km ens deixa a una casa anomenada Plantadís. Ja a peu, hem de seguir per una antiga pista que després d'una bona caminada finalitza davant del roc de la bandera, anomenat així per existir un pal on hi havia una bandera i que constitueix un excel·lent mirador cap a la vall del Ter i la cua de l'embassament del Pasteral. Del costat del roc neix un corriol que va flanquejant la muntanya vers ponent i que haurem de seguir una bona estona. El corriol fa de bon seguir al principi, però més endavant es fa perdedor i caldrà estar atents. Sigui com sigui, en un punt concret, sense cap referència, haurem d'abandonar el corriol i anar muntanya avall sense camí. Es tracta de davallar un desnivell d'un centenar de metres per un terreny difícil, amb fort pendent, boscós i amb molt de pedra inestable. Al final de la baixada trobarem el que sembla un antic camí, ara molt perdut, que seguirem cap a la dreta fins arribar a la boca d'un túnel (cec) del canal Vell. La cova es troba just damunt del túnel, tot i que la vegetació no ens la deixa veure.</p>

Carregant mapa...

<p>La cova es troba just damunt de la boca d'un túnel que finalitza cec als 40 o 50 metres. De fet, la construcció del túnel va trencar bona part del talús que permet accedir a la cavitat. Aquesta és de configuració irregular, amb una boca gran que fa 6 m d'amplada per 12 d'alçada. El sostre es manté més o menys a nivell, però el terra és tot ell ascendent, especialment en el tram final, on ens cal grimpar si volem arribar a la part més alta. En general és molt rocallosa i només a la banda nord hi ha un sector amb sediment, que és on els arqueòlegs varen efectuar les excavacions. Malgrat la mida de la boca, queda molt tapada per la vegetació, que també trobem dins la cavitat donat que tota ella està ben il·luminada.</p>

Història

<p>Cavitat espeleològicament inèdita. Els autors de la fitxa van haver de dedicar diferents jornades esgotadores per tal de localitzar-la, tot partint d'un informe arqueològic de l'any 1983 amb moltes imprecisions sobre la seva situació correcta. Finalment, i gràcies a un itinerari excursionista on es cita un punt on es pot observar la cova, el maig de 2024 van aconseguir el seu objectiu i van poder fer els treballs de catalogació de la cavitat.&nbsp;</p>

Topogràfics

topo 0: Cova de MontglòsVeure imatge
Clic per ampliar
Imatge 1 de 1

Fotos

foto 0: Cova de MontglòsVeure imatge
Clic per ampliar
Imatge 1 de 5

Comentaris dels usuaris (0)

Encara no hi ha comentaris.

Sigues el primer en compartir la teva experiència!

Exploracions registrades (0)

Encara no hi ha exploracions registrades.

Registra la teva visita a aquesta cova!

Bibliografia

<p>Totes les dades, topografia i fotografies han estat extretes del web: geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 3-6-2024. Dades: Ferran Cardona (ECM Barcelonès), Josep Cuenca i Xavier Samarra (GE Badalona)</p>