Horat d'Escunhau

L'avenc es localitza en el fons d'una depressió doliniforme de parets força verticals i per la banda dreta s'escola un curs actiu d'aigua, on abans d'arribar a la boca es perd entre una acumulació de blocs.
La cavitat s'inicia per una estretor horitzontal on es va desobstruir tot desembocant en un curt pou. En aquest punt es veu clarament el tap de sediments que forma la base de la dolina. Tot seguit, una forta rampa de pedres inestables ens dóna pas a un nou pou d'uns 5 metres de fondària excavat en marbre, material que ens acompanyarà en la resta de la cavitat. A la base del pou trobem material sorrenc. Després es continua per una escletxa de 3 metres de llargada per 50 centímetres d'amplada on també s'hagué de fer una desobstrucció.
A continuació ens trobem amb dues possibles continuacions: Per l'esquerra comença una inclinada rampa de pedres i per la dreta hi ha un pou cec d'uns 2 metres de fondària. Pel seu sostre apareix el curs d'aigua que havíem perdut a la dolina d'entrada. La continuació es fa possible per la rampa, a la qual segueix un pou d'uns 10 metres ple de replans. A la seva base trobem un pas vertical força estret d'uns 3 metres que desemboca en un petit nínxol, el qual és la capçalera d'un pou cilíndric d'uns 14 metres de fondària. A la part més alta de la seva base es troba un tub de pressió de possible continuació i a la banda oposada, a uns 3 metres per damunt de la planta, hi ha una finestra amb clares formes de ser un conducte d'aigua. A la part més baixa del pou es troba un pas estret on va caldre una nova desobstrucció i, un cop superada aquesta estretor, comença una forta rampa que desemboca en el pou de major volum de la cavitat, d'uns 12 metres de desnivell i on es retroba el curs d'aigua.
A la base d'aquest pou es troben dues possibles continuacions: En una d'elles parteix un tub fòssil que es travessat pel curs actiu d'aigua i finalitza en un cul-de-sac, punt on s'assoleix la cota de màxima profunditat (-101), on poc abans d'arribar es localitza una petita sala sense continuïtat aparent. L'altra continuació segueix per un pou cilíndric on finalitza en un tub horitzontal de base curullada per sediments sorrencs i objectiu de properes exploracions.

Sortint del poble d'Escunhau cal seguir la pista que remunta el barranc de la Bargadèra fins arribar a la Plèta dera Lana. A partir d'aquí cal seguir remuntant a peu el barranc fins que poc abans d'arribar a l'estanho d'Escunhau es troba la cabana d'Estanho (1985 m. alt.). A la seva dreta (vessant hidrogràfic esquerre del barranc de la Bargadèra) hi ha un llom de divisòria dels dos torrents tributaris el qual caldrà remuntar poc menys de 100 metres de desnivell fins arribar a l'enfonsament de la dolina on es troba la cavitat.
Coordenades aproximades.

Descobert i explorat durant la campanya d'estiu del 1997 al barranc de la Bargadèra portada a terme per membres del Col·lectiu Escunhau (GIEG de Granollers i GREC de Barcelona). L'exploració fins al punt de màxima fondària conegut es perllongaren en diferents atacs fins el novembre, degut a les diferents desobstruccions que va caldre efectuar per avançar.

1. AA (1998).- “Últimas exploraciones” Subterránea (9): 4-11. Federación Española de Espeleología. Barcelona.

2. Valles, Jordi de (2008).- “Catàleg espeleològic de Catalunya”. Vol. 1: 319 pp. EC de Gràcia – Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

· Dades de situació facilitades per Hilari Moreno Jr. (ERE-CEC).