Cauva Deth Horcalh

Antiga surgència de l'aparell càrstic del Serrat de les Xispes. En davallar el nivell de base i sorgir l'aigua per l'actual brollador, la cavitat va morir hidrològicament, tot conservant la seva morfologia juvenil d'erosió-corrosió.
La cavitat té dos sectors clarament diferents; la primera meitat és un conducte de pressió, amb una secció transversal quasi circular o el·líptica i amb un diàmetre de l'ordre d'un metre. En arribar a un encreuament de diàclasis la cavitat continua segons la direcció i forma d'aquestes, sovint amb seccions molt altes però de difícil progressió com a conseqüència de la seva estretor, que va augmentant progressivament fins fer-se impracticable. En el darrer tram es pot observar l'existència d'aigua al fons de la diàclasi.
El desnivell total és de 5 metres (+1,7; - 3,2).

A l'extrem oriental del Serrat de les Xispes, a uns 60 metres per sobre l'Arriu deth Horcalh (Ribera del Forcall) i en el seu vessant dret.
La boca s'obre just al peu d'un cingle molt visible que, amb la referència de la important surgència que brolla a unes desenes de metres de la cova, facilita la localització.
El millor itinerari és deixar el cotxe al santuari de Montgarri, caminar fins l'aiguabarreig de la Ribera del Forcall amb la Noguera Pallaresa i remuntar la Ribera (primer pel vessant esquerre) durant un parell de quilòmetres fins arribar a la proximitat del cingle on es troba la cavitat.
Coordenades aproximades.

La primera exploració que es té referència va ser portada a terme el setembre del 1980 per F. Sala i J. Cuenca del GE de Badalona que, en observar la surgència van prospectar el voltants tot cercant possibles cavitats.

1. Cuenca, J.; Cardona, F. (1984).- “La Cova del Forcall – Bagergue, Vall d'Aran” Exploracions (8): 91-93. EC de Gràcia. Barcelona.

2. Valles, J. de (2008).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 1: 319 pp. EC de Gràcia – Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.