Antiga surgència de l'aparell càrstic del Serrat de les Xispes. En davallar el nivell de base i sorgir l'aigua per l'actual brollador, la cavitat va morir hidrològicament, tot conservant la seva morfologia juvenil d'erosió-corrosió.
La cavitat té dos sectors clarament diferents; la primera meitat és un conducte de pressió, amb una secció transversal quasi circular o el·líptica i amb un diàmetre de l'ordre d'un metre. En arribar a un encreuament de diàclasis la cavitat continua segons la direcció i forma d'aquestes, sovint amb seccions molt altes però de difícil progressió com a conseqüència de la seva estretor, que va augmentant progressivament fins fer-se impracticable. En el darrer tram es pot observar l'existència d'aigua al fons de la diàclasi.
El desnivell total és de 5 metres (+1,7; - 3,2).