Espeleo World

Cauva Deth Marimanha

Interessant cova de 140 m. de recorregut a la Vall d'Aran.


La boca superior, al peu d'una paret rocosa, té 3 x 2 metres, aviat s'estreny i es troba una gatera de 5 metres de llarg que desemboca a la base de la segona boca, més gran, i que és la major de totes. Presenta l'aspecte d'un pou amb una de les parets molt inclinada, amb petits ressalts, per la qual cosa no ofereix cap dificultat per a l'accés. A partir d'aquí la cova adquireix unes dimensions força més espaioses i arriba a tenir amplades d'uns 7 metres. El pis està ocupat per alguns blocs de considerable grandària. Als 12 metres de la base de la boca 2 la galeria es bifurca. Per un cantó segueix una galeria penjada, desplaçada lleugerament a la dreta, que s'uneix al cap de poc amb la galeria inferior. Aquesta s'inicia amb un ressalt bastant dret, pel qual uns grans blocs polits per l'aigua permeten el descens i donen accés a una galeria amb molts senyals del pas de l'aigua, sempre amb gours i més estreta (de 2 a 3 metres). Uns 10 metres aigües avall del ressalt s'arriba sota de la tercera boca, de petites dimensions i que no permet l'accés sense l'ajut de material. Aquesta es troba 10 metres més amunt del pis i ofereix unes dimensions de 0,7 x 0,4 metres; s'obre dalt de la galeria i en un pouet permet de baixar un tros fins que es torna vertical. En aquest punt la galeria només té 1,5 o 2 metres d'ample però és alta. El pis va baixant després d'una saleta plana a la base de la boca superior i forma uns petits ressalts entre els blocs fins que entre els punts 7 i 8 es forma un petit pou que fàcilment es pot baixar en oposició; a la base d'aquest pou, de parets polides per l'aigua, es troba una marmita plena d'aigua segons l'època de l'any. Al cap de poc la galeria s'ajunta amb una altra més important, tot format una saleta molt petita.
L'altra galeria, que coopera a formar la sala, ve d'una quarta boca important, situada a pocs metres de la petita boca passada pocs metres abans. Aquesta boca és la més baixa de les superiors i presenta un embut notable, el qual més avall s'estreny pels blocs, seguint per una rampa uniforme de blocs fins arribar a un engrandiment de la galeria. Cap a l'esquerra es presenta una curta i estreta galeria ascendent, per la qual baixa un xic d'aigua, galeria que acaba essent impracticable. Cap a avall s'arriba a una sala de sostre alt, amb diminutes comunicacions amb la galeria principal que baixa de les boques superiors. A baix, per un pas més estret que la resta, es passa auna sala de sostre força alt on té lloc la unió amb la galeria principal i, cap avall, es troba la barrera de pedres que precedeix a la cascada principal del riu.
Aquesta sala presenta bastants blocs al pis, alguns de mida considerable. Als 10 metres del seu inici s'arriba a una paret de blocs la qual es pot superar una mica més amunt, baixant per entre ells 5 metres i seguint per una galeria inferior per la qual circula l'aigua i que no és altra que la mateixa de dalt separada pels blocs. Al cap de poc, el riuet es precipita en forma de cascada de 6 metres d'alt. Dalt d'aquesta cascada hi ha dos fenòmens que convé remarcar: una galeria lateral ascendent que s'ajunta a la principal just damunt de l'esmentada cascada i que resta per explorar, i un eixamplament cap a l'esquerra, de 4 x 2 metres que porta a la base d'una xemeneia per on baixa aigua temporalment des de petits forats.
La cascada presenta un desnivell de 6 metres des del llavi inferior i és lleugerament inclinada, de manera que l'aigua s'escola per la paret de descens. Un cop abaix, la galeria única reprèn el seu curs en suau pendent, excepte alguns trams més forts. El sostre, que arriba a una alçada de prop de 20 metres es redueix al cap de poc a 7, mentre el riu circula per una sola banda de la secció i l'altra banda resta elevada formant una cornisa. En aquest tram es presenta una petita galeria superior a la qual es pot accedir entre els punts 4 i 5 de la secció en una fàcil grimpada i que va pujant fins desembocar a uns 8 metres del pis inferior, ja a prop de la cascada. A partir del punt 4, la secció transversal de la galeria es torna més ampla fins arribar a 9 metres, gràcies a una repisa lateral de l'extrem S. L'aigua va baixant per una galeria de sostre baix, amb còdols al pis fins que arriba al cap de poc a un petit llac sifonant, en el punt de màxim desnivell de la cova. A la dreta (S) la repisa porta a una galeria baixa que es converteix en dos passos en forma de curta gatera i que per fi desemboca a l'exterior per la boca inferior.
L'aigua ressurt normalment per la base de la tartera de grans blocs de la boca de la cova, i quan n'hi ha molta per sota de la mateixa boca, on reapareix de seguida l'aigua del sifó esmentat abans.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Naut Aran
  • Comarca: Val d'Aran
  • Unitat: Val d'Aran
  • Recorregut: 140 metres
  • Desnivell: 35 metres
  • Granunitat: Pirineu Axial
  • Litologia: Marbres
  • Bio:
  • Última revisió: 2012-11-17 12:42:56

Situació


A la capçalera de l'Arriu deth Marimanha, que s'inicia a partir del llac inferior de Marimanha.
Si seguim el torrent s'arriba a un punt en que les aigües es perden per complet en una fissura entre blocs i deixen més avall el torrent en sec. Al cap de poc hi torna a circular l'aigua provinent de petits aportaments o fonts fins que formen una petita cascada i a partir d'aquí el torrent queda absolutament sec. Més endavant s'arriba a una depressió d'uns 15 x 10 metres i en el seu extrem inferior s'obre la primera i més superior de les boques de la cavitat.
Coordenades aproximades i de poca precisió.
Els autors de la fitxa original situen la cavitat a la comarca del Pallars Sobirà, vora el límit amb la Vall d'Aran, però per les dades donades i amb la cartografia més moderna, la cova s'ha de trobar clarament a la Vall d'Aran encara que vora el límit amb el Pallars Sobirà.



Història


Localitzada i explorada parcialment per membres de l'ERE – CEC el juny del 1971, que entren per la boca inferior i resten aturats al peu de la cascada. Les boques superiors es troben tapades per la neu, però per la més baixa d'aquesta es poden introduir i arribar a la part superior de la cascada.
A l'agost del mateix any hi tornen, tot fent l'exploració total i la topografia. Durant la seva estada a la zona localitzen i exploren altres cavitats de la zona, però no ha quedat constància d'elles.

Topos

topo Cauva Deth Marimanha

Media

Biblio

Escolà, O. (1972).- “Cova Marimanya” Espeleòleg (16): 819-825. ERE – Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.