Bauma de la Xuriguera

La bauma en si és petita, té cosa d'uns 14 m d'amplada, si bé la part oriental acaba de forma molt imprecisa. L'extrem occidental és el més habitable on hi trobem una cabana de pedra, actualment sense sostre. La fondària màxima de la balma és de 4,5 m.
A l'est de la bauma hi ha una colada de pedra tosca per on baixa l'aigua del torrent quan plou. Hi trobem petits forats a la tosca.
Al voltant de la bauma trobem murs de pedra no gaire alts, alguns per fer una mena de tancat i d'altres a manera de mur d'antigues feixes. També hi trobem restes antròpiques, com fragments de terrissa, planxes de ferro, galledes rovellades, etc.

Prenent com a referència la Baumassa, agafarem un camí ascendent que surt just del seu cantó dret. Poc després arribarem a un camí planer que passa just per damunt de la Baumassa. Situats aquí, ens haurem d'endinsar al bosc muntanya amunt, sense camí i entremig de boixos, tot remuntant una mena de torrent fins a trobar la bauma de la Xuriguera. De la Baumasa a la Xuriguera, hi ha aproximadament 10 minuts.

Coneguda de temps immemorials. L'últim habitant permanent fou en Josep Torroella Fajula (conegut com l'oncle Pepet o Pepet de Castellpalom), que deixà la bauma de la Xuriguera l'any 1969. En Josep Torroella era carboner i havia nascut l'any 1901, morint a Sant Quirze pocs dies després de deixar la bauma. La seva vida a la bauma era força senzilla, l'alimentació es limitava a un bot de vi, fruita (bàsicament pomes), cansalada, mongetes i poca cosa més. Aquesta bauma no era un habitatge permanent, sinó que l'alternava amb les baumes de Can Llagosta i de l'Argelager.

1. Torruella, J.; Capdevila, N.; Vilaseca, D. (2008).- "Bauma de la Xuriguera" El 855 (129):52-53

• Totes les dades han estat extretes del blog de Jordi de Valles (cavitatsdecatalunya.blogspot.com.es) post del dia 22 de gener de 2015. Participants: Josep Cuenca i Francesc Xavier Samarra (Grup d'Espeleologia de Badalona) Ferran Cardona i Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia), amb Carme Bañolas.