Espeleo World

la Baumassa

Gran Bauma obrada a Llaés (Ripoll).


Bauma força gran, té uns 53 m d'amplada i 12 m d'alçada. A diferència de les altres baumes del sector, orientades en sentit Est-Oest, aquesta s'orienta Nord-Sud. Es terra, força pla està ocupat per un gruix d'excrements de cabra i ovella que han fet créixer una munió de puces, que fan poc recomanable la seva visita. A la dreta (Sud) hi destaquen dos grans blocs. Més a l'esquerra hi ha un conjunt de blocs paral·lelepípedes, darrera dels quals hi ha una part fosca que perd ràpidament alçada fins a fer-se impracticable.
La part central està ocupada per una cabana encara en ús, i a la seva esquerra hi ha restes de construccions.
El límit Nord és molt imprecís i està totalment ocupat per la vegetació.
Tot el frontal de la bauma està limitat per una tanca per a impedir que s'escapi el bestiar, també fora de la bauma i a tocar del torrent hi ha una altra tanca per evitar que el bestiar caigui al torrent.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Ripoll
  • Comarca: Ripollès
  • Unitat: Serra de Milany - Vidranès
  • Recorregut: 15 metres
  • Desnivell: 0 metres
  • Granunitat: Prepirineu
  • Litologia: Gresos
  • Bio:
  • Última revisió: 2016-10-31 12:35:11

Situació


Sortirem de Santa Maria de Besora. A la sortida del poble (en direcció a Vidrà), surt una estreta pista de ciment (hi ha un rètol: "Ripoll per Llaés"). Cal seguir-la durant aproximadament 7,5 km fins a arribar a un pla a prop del Castell de Llaés. Aquí surt una pista a la nostra dreta, apta per a vehicles, que planeja durant 2,5 km fins a la casa del Teixidor. Uns 150 abans de la casa trobem una tanca que ens barra el pas. Aquí deixarem el vehicle. Des de la casa del Teixidor cal seguir la pista que surt per la dreta i seguir-la sense desviar-se, uns 1950 metres fins arribar a la casa del Burbau (pràcticament desapareguda, no queda mes que l'era, una paret i un bungalow). D'aquí surt un camí ample a la nostra esquerra que ens portarà directament fins la Baumassa.

Història


Coneguda de temps immemorials. L'últim habitant de la bauma de qui tenim constància fou Margarida Jofre Juncà, que va morir de pneumònia l'any 1920, però és molt possible que l'abandonament de la bauma com habitatge fora posterior.

Topos

topo la Baumassa

Media

foto la Baumassafoto la Baumassa

Biblio

  1. Torruella, J.; Capdevila, N.; Vilaseca, D. (2008).- "Bauma de la Xuriguera" El 855 (129):52-53
  2. Valles, J. De (2009) .- Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.3):290. ECG/FCE.
  • Coordenades, dades i topografia extretes del blog de Jordi de Valles (cavitatsdecatalunya.blogspot.com.es) post del dia 22 de gener de 2015. Participants: Josep Cuenca i Francesc Xavier Samarra (Grup d'Espeleologia de Badalona) Ferran Cardona i Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia), amb Carme Bañolas.