Espeleo World

Bauma del Teixidor

Gran Bauma obrada a Llaés (Ripoll).


És la bauma més gran de la zona, amb una amplada de 85 metres i una fondària de 17 metres, té uns 18 a 20 metres d'alçada.
Per a la seva descripció podem dividir-la en tres sectors:
Zona Est: per la dreta, un dipòsit de tova produeix una zona fosca un xic elevada sobre el nivell de la bauma. També trobem una rampa que ens porta a un tancat d'uns 2 metres d'alçada, 25 metres d'amplada i 7 metres de fondària que s'utilitzava com a cort per a guardar el ramat, "capaç per a més de 200 caps de bestiar (sic) de llana", com ho descriu en Ramon Vinyeta.
Zona central: El terra és pla i a 8 o 9 metres del límit de la bauma hi ha un ressalt de 2,5 metres (a la part central) que es pot superar per unes rampes a ambdós costats. Un cop a dalt d'aquest replà, podem veure com de les parets s'ha extret pedra per a construcció.
Zona Oest: És la zona ocupada per les construccions que serviren d'habitatge, força malmeses pel pas del temps. Malgrat tot, encara es conserva una porta i el forn.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Ripoll
  • Comarca: Ripollès
  • Unitat: Serra de Milany - Vidranès
  • Recorregut: 17 metres
  • Desnivell: 0 metres
  • Granunitat: Prepirineu
  • Litologia: Gresos
  • Bio: A ambdós extrems de la balma hi ha una zona fosca on s'han vist rat-penats de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros).
  • Última revisió: 2016-10-31 12:27:52

Situació


Sortirem de Santa Maria de Besora. A la sortida del poble (en direcció a Vidrà), surt una estreta pista de ciment (hi ha un rètol: "Ripoll per Llaés"). Cal seguir-la durant aproximadament 7,5 km fins a arribar a un pla a prop del Castell de Llaés. Aquí surt una pista a la nostra dreta, apta per a vehicles, que planeja durant 2,5 km fins a la casa del Teixidor. Uns 150 abans de la casa trobem una tanca que ens barra el pas. Aquí deixarem el vehicle. Des de la casa del Teixidor cal seguir la pista que surt per la dreta i seguir-la uns 850 m, fins a trobar un desviament a la dreta en baixada,(abans haurem vist una primera desviació que no hem d'agafar). En 10 minuts arribarem directament a la bauma.

Història


Coneguda de temps immemorials. Va estar habitada fins l'any 1952.

Topos

topo Bauma del Teixidor

Media

foto Bauma del Teixidorfoto Bauma del Teixidor

Biblio

  1. Borràs, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. (Vol. 4):100.Ed. Políglota. Barcelona
  2. Font, N. (1897).- "Catàlech de Catalunya (Continuació)" Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (3):79-84.
  3. Pella, J. (1883).- Historia del Ampurdán.
  4. Torras, C.A. (1921).- Ripollès.
  5. Torruella, J.; Capdevila, N.; Vilaseca, D. (2008).- "La Bauma del Teixidor" El 855 (126):42-43
  6. Vinyeta, R. (1950).- "Trogloditas en la sierra de Milany: un curioso estudio de geografía humana" Bol. Sec. de Montaña y C.A.D.E. p. 85-89.
  7. Vinyeta, R, (1986).- El Vidranès. Ed. Celblau. Torelló
  8. Valles, J. de (2009).- Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol. 3.
  • Coordenades, dades i topografia extretes del blog de Jordi de Valles (cavitatsdecatalunya.blogspot.com.es) post del dia 15 de gener de 2015. Participants: Josep Cuenca i Francesc Xavier Samarra (Grup d'Espeleologia de Badalona) Ferran Cardona i Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia), amb Carme Bañolas.