Cova Nº1 de la Font Freda

La cova s'obre amb dues boques que conflueixen a l'interior després de recórrer uns 7 metres en pendent ascendent, a més entre ambdues galeries trobem un conducte a uns 2 metres d'alçada (+4 metres respecte la boca),que també les comunica, aquest conducte travessa la galeria situada més al N, continuant uns 5 metres fins a fer-se impracticable.
A partir de la unió de les dues galeries d'entrada, la cova segueix en direcció SO durant uns metres, a la vegada que va minvant les seves mides, fins a quedar un petit conducte ascendent impracticable que és situa a +3 metres d'alçada respecte a la boca.

A la carretera L-512 de Artesa de Segre a Tremp, un cop passat Montargull, trobem uns 1800 metres més endavant a l'esquerra i en una corba la desviació a les masies de Tòrrec. Després de passar cal Sala ens desviarem a la dreta cap a cal Vansa, 125 metres abans d'arribar a la masia, trobarem una pista a l'esquerra apta per a vehicles 4x4, la seguirem durant uns 1700 metres on trobarem una desviació, seguirem per l'esquerra uns 200 metres on trobarem un lloc ampli per donar la volta i aparcar. A partir d'aquí seguirem la pista, aquesta va seguint el barranc de la Font Freda pel seu marge esquerre hidrogràfic fins arribar al barranc. Baixarem pel llit del barranc i en uns 10 minuts de marxa en època seca, arribarem a un ressalt del barranc des d'on veurem les boques de la cova, baixarem el ressalt i pujarem pel vessant dret on hi ha un petit torrent, fins arribar a la base d'una cascada temporal d'èpoques plujoses. A partir d'aquí seguirem per la base del cingle en direcció S, en pocs metres ens situarem sota la boca de la cova, a la qual accedirem mitjançant una grimpada. Al començament hi ha un “parabolt” per facilitar la pujada. A la boca hi ha instal·lada una placa amb un “maillon” per facilitar la baixada en doble corda.

No coneixem cap documentació ni referència sobre aquesta cavitat.
Tenim constància que a mitjans la dècada dels 90 del passat segle, uns escaladors van baixar en ràpel des de dalt del cingle, però no hi van arribar a entrar.
També hem pogut constatar que la cova era coneguda i utilitzada pels habitants de la zona, ja que a la boca hi ha les restes d'un rusc d'abelles fet de canyís.
Pel que fa al nom, s'ha posat el de Font Freda, degut a la seva proximitat amb aquesta coneguda i cabalosa font.