Cova de Joan Pau

Es tracta d'una gran balma obrada, amb diversos habitacles al seu interior situats al costat E, té un recorregut boca-fons de 17,50 metres i una alçada mitja de 2,50 metres.

Per la carretera que des del coll de Comiols es dirigeix a Sant Salvador de Toló (L-911), al cap de 700 metres ens desviarem a l'esquerra per una pista que es dirigeix a cal Castellí, la seguirem fins trobar un cadenat que impedeix el pas als vehicles. A partir d'ací resten 1200 metres fins cal Castellí. Un cop a la masia, trobem un enorme dipòsit metàl·lic d'aigua, cal passar per davant d'aquest i seguir en direcció O, per retrobar el camí que passa per la masia, i així evitar els gossos que la custodien. El camí segueix i passa per sota i a l'esquerra d'uns camps de conreu, més endavant el camí comença a baixar per l'esquerra d'un incipient torrent, arriba un punt on es deixa el camí principal a l'esquerra i creuem el torrent, seguint per la banda dreta d'aquest fins arribar de seguida al poblat enrunat de Montadó, ens dirigirem fins les restes de la casa situada més a ponent i des d'ací baixarem fins la següent feixa, seguirem aquesta en direcció E fins arribar a la Balma, que es troba a la base del cingle sota mateix de l'enrunat Montadó.

Cova utilitzada i coneguda a la zona des de temps prehistòrics. La primera cita espeleològica de la cavitat la realitza Manuel Cortés en el llibre “El Montsec i Muntanyes veïnes (1984).
Tant l'Institut Cartogràfic de Catalunya com el nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya citen aquesta cavitat amb el nom de “cova de Montadó de Baix”, però la situen erròniament en el municipi de Vilanova de Meià i en la comarca de la Noguera.
També tenim constància d'una referencia sobre aquesta cova en la que es cita amb el nom de “cova de Jaume Alpau”, desconeixem d'on prové aquesta denominació.