Balmes de Gramenet

A les balmes s'hi accedeix per la part més oriental, aquestes es troben en dos trams separats per uns 30 metres en el mateix pla d'estratificació. La més gran es troba sota mateix d'un barranc per on hi acostuma a baixar un fil d'aigua i té 19 metres de fons. A l'interior trobem diversos compartiments delimitats per parets de pedra i tàpia, seguint cap a ponent trobem un forn en perfecte estat de conservació i seguint uns 30 metres més cap a ponent trobem l'altra balma, on les restes d'un mur tanquen el recinte d'aquesta balma de 12 metres de fons.

A la carretera L-512 de Artesa de Segre a Tremp, un cop passat Montargull, trobem uns 1800 metres més endavant a l'esquerra i en una corba la desviació a les masies de Tòrrec. Després de passar cal Sala ens desviarem a la dreta cap a cal Vansa, 125 metres abans d'arribar a la masia, trobarem una pista a l'esquerra apta per a vehicles 4x4, la seguirem durant uns 1700 metres on trobarem una desviació, seguirem per l'esquerra uns 200 metres on trobarem un lloc ampli per donar la volta i aparcar. A partir d'aquí seguirem la pista fins al final, aquesta va seguint el barranc de la Font Freda pel seu marge esquerre hidrogràfic fins travessar-lo i remunta cap a ponent pel vessant dret, després fa un gir cap el N, acabant actualment sota mateix de les balmes de Gramenet després d'un recorregut de 1900 metres.

Les balmes de Gramenet van estar habitades fins l'any 1920.
Aquestes balmes, apareixen citades en diverses guies excursionistes, però la primera vegada que apareix publicat un article sobre la balma és a l' “Aplec de documents arqueològics de les coves del Montsec i llur projecció a les comarques i serres properes” d'en Josep de la Vega; malauradament aquest s'equivoca confonent les balmes de Gramenet amb la cova de l'Hereu.
L'octubre de 1994 en Gener Aymamí, Joan Reig i E. Peidró junt amb altres companys, se n'adonen de l'error i ho publiquen a la revista Excursionisme (270).
L'any 2008 en Jordi de Valles publica el volum 1 del Catàleg Espeleològic de Catalunya, en aquest apareix corregida correctament la situació de les balmes respecte a la donada per Josep de la Vega, però pel que fa a la topografia inclou la que aquest denominà com a balma de Gramenet quan en realitat es tracta de la topografia de la cova de l'Hereu.