Cova de Montadó

Es tracta d'una gran balma obrada amb diversos habitacles al seu interior, té un recorregut boca-fons de 26 metres on és totalment fosc, l'alçada va minvant fins a tenir menys de 0,50 metres al fons, degut principalment a la gran acumulació d'excrements, produïts pels ramats de bens que durant molt de temps han utilitzat la cova com a corral.

Per la carretera que des del coll de Comiols es dirigeix a Sant Salvador de Toló (L-911), al cap de 700 metres ens desviarem a l'esquerra per una pista que es dirigeix a cal Castellí, la seguirem fins trobar un cadenat que impedeix el pas als vehicles. A partir d'ací resten 1200 metres fins arribar a cal Castellí. Un cop a la masia, trobem un enorme dipòsit metàl·lic d'aigua, cal passar per davant d'aquest i seguir en direcció O, per retrobar el camí que passa per la masia, i així evitar la munió de gossos que la custodien. El camí segueix i passa per sota i a l'esquerra d'uns camps de conreu, més endavant el camí comença a baixar per l'esquerra d'un incipient torrent, arriba un punt on es deixa el camí principal a l'esquerra i creuem el torrent, seguint per la banda dreta d'aquest fins arribar de seguida al poblat enrunat de Montadó, ens dirigirem a l'O del poblat on trobarem la cova de Montadó.

Cova utilitzada i coneguda a la zona des de temps prehistòrics. La primera cita espeleològica de la cavitat la realitza Manuel Cortés en el llibre “El Montsec i Muntanyes veïnes (1984).
Tant l'Institut Cartogràfic de Catalunya com el nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya citen aquesta cavitat amb el nom de “cova de Montadó de Dalt”, però la situen erròniament en el municipi de Vilanova de Meià i en la comarca de la Noguera.