Balma dels Foresos

A la capçalera de la vall del barranc de la Cova trobem una zona, enjardinada amb taula i seients, però actualment en estat d'abandonament, a la dreta segons la marxa i sota mateix del Mas de la Cova dels Foresos hi trobem una balma obrada de 30 metres d'amplada i 11,5 metres de fons. La part obrada ocupa uns 18 metres d'amplada per 5,60 metres de fons. Davant de la balma i trobem una bassa d'aigua provinent de la cova dels Foresos, que es troba a l'interior de la balma que tanca la vall.

Des de Vimbodí seguirem la carretera TV-7004 en direcció a Vallclara, en arribar al punt quilomètric 19,6 ens desviarem a la dreta i seguirem durant 1,6 quilòmetres fins el Mas de la Cova dels Foresos, just a sota d'aquest es troba la balma, i al costat mateix, a la paret que tanca la vall hi trobem la cova, tancada amb una porta reixada per on hi surt l'aigua.

L'actual masia encara és habitable i te baluards pel davant i pel darrera, la data esculpida a la dovella de la portalada principal és de 1801. Sota la casa actual havia existit l'antic Mas de la Cova, que era un mas balmat, ja que aprofitava una gran balma com a part posterior de l'habitatge. Encara es poden observar els forats on estaven encastats el cairons de fusta que deurien aguantar la teulada de l'antic mas.
Espeleològicament, la primera noticia d'aquesta cavitat és proporcionada per Juan Abad que la publica l'any 1973 en les Comunicacions del III Simpòsium d'Espeleologia celebrat a Mataró. Aquest però pensem que es fa un embolic amb el nom, tant de la cova com de la balma, probablement degut a la limitada cartografia existent de la zona en aquella època ja que passa a denominar-la Cova de la Balma de la Cova, situant-la en un lloc anomenat La Cova i a 50 metres del Pla de Cogullas. En realitat, el Pla de Cogullades (Vinaixa), ja que aquest és el nom correcte i La Cova (Vallclara) són dos topònims que existeixen, és més, en aquest punt sí que hi ha una cova que no té res a veure ni amb la cova ni amb la balma dels Foresos (Vimbodí i Poblet), la qual es troba a 1,3 quilòmetres de distància cap a l'Est al Mas dels Foresos també conegut com Mas de la Cova, el qual ja apareix documentat al segle XIX.
També dóna peu a confusió el fet de situar-la al municipi de Vallclara, quan en realitat pertany al municipi de Vimbodí i Poblet, en canvi el lloc conegut com La Cova si que pertany a Vallclara.

1. Abad Burgos, Juan.(1973).-”Estudio de dos pequeñas cavidades con interesante sistema hidrológico en la sierra la Llena y Prades”. Comunicacions III Simposium Espeleologia pp:(136-141). Agrupació Cientifico Excursionista Mataró/Escola Catalana d'Espeleologia (CCBE). Mataró.

• Manel Martínez (blocs.tinet.cat/lt/blog/manel-martinez/category/masos-i-molins) post del dia 3-12-2010.
• Coordenades, dades, topografia i fotografies facilitades per Arcadia Cabanas i Francesc Rubinat (ERE del CEC).