L'actual masia encara és habitable i té baluards pel davant i pel darrere; la data esculpida a la dovella de la portalada principal és de 1801. Sota la casa actual havia existit l'antic Mas de la Cova, que era un mas balmat, ja que aprofitava una gran balma com a part posterior de l'habitatge. Encara es poden observar els forats on estaven encastats el cairons de fusta que deurien aguantar la teulada de l'antic mas.

Espeleològicament, la primera notícia d'aquesta cavitat és proporcionada per Juan Abad, que la publica l'any 1973 en les Comunicacions del III Simpòsium d'Espeleologia celebrat a Mataró. Aquest però pensem que es fa un embolic amb el nom de la cova, probablement degut a la limitada cartografia existent de la zona en aquella època, ja que passa a denominar-la Cova de la Balma de la Cova, situant-la en un lloc anomenat La Cova i a 50 metres del Pla de Cogullas. En realitat, el Pla de Cogullades (Vinaixa), ja que aquest és el nom correcte, i La Cova (Vallclara) són dos topònims que existeixen; és més, en aquest punt sí que hi ha una cova que no té res a veure amb la cova dels Foresos (Vimbodí i Poblet), la qual es troba a 1,3 quilòmetres de distància cap a l'Est al Mas dels Foresos, també conegut com Mas de la Cova, el qual ja apareix documentat al segle XIX.

També dóna peu a confusió el fet d'haver-la situat al municipi de Vallclara, quan en realitat pertany al municipi de Vimbodí i Poblet; en canvi, el lloc conegut com La Cova sí que pertany a Vallclara.