Cova dels Foresos

A la capçalera de la vall del barranc de la Cova trobem una zona, enjardinada amb taula i seients, però actualment en estat d'abandonament, a l'interior d'una balma de 27 metres d'amplada, 4,40 metres de fons i 3,66 metres d'alçada, la qual tanca aquesta vall. Al fons de la balma hi trobem un mur de pedra amb una porta reixada, força malmesa pel rovell, per on surt l'aigua. Un cop s'accedeix a l'interior, ens trobem dins d'una sala de 15x9 metres i una alçada entre 0,90 i 1,67 metres.
De la paret del fons brolla l'aigua que forma un riu d'1,5 metres d'ample i 0,40 metres de fons, aquest va vorejant tot el contorn de la sala pel costat esquerre fins a sortir per la porta. Aquesta canalització sembla feta expressament per tal de mantenir un nivell constant d'aigua.
El frontal de la cova on hi ha la porta ha estat tapiat artificialment, probablement per retenir l'aigua i evitar l'entrada d'animals. A la part exterior, però dins de la balma i a l'esquerra de la porta, trobem una bomba hidràulica manual amb un registre a terra que permet veure el nivell d'aigua que hi ha a l'interior de la cova. Davant de la balma es forma una gran bassa d'aigua.
El recorregut total és de 17 metres (4,40 de la balma + 12,60 de la cova), mentre que el riu que contorneja la sala té un recorregut de 20 metres.

Des de Vimbodí seguirem la carretera TV-7004 en direcció a Vallclara, en arribar al punt quilomètric 19,6 ens desviarem a la dreta i seguirem durant 1,6 quilòmetres fins el Mas de la Cova dels Foresos, just a sota d'aquest es troba la balma, i al costat mateix, a la paret que tanca la vall hi trobem la cova, tancada amb una porta reixada per on hi surt l'aigua.

L'actual masia encara és habitable i te baluards pel davant i pel darrera, la data esculpida a la dovella de la portalada principal és de 1801. Sota la casa actual havia existit l'antic Mas de la Cova, que era un mas balmat, ja que aprofitava una gran balma com a part posterior de l'habitatge. Encara es poden observar els forats on estaven encastats el cairons de fusta que deurien aguantar la teulada de l'antic mas.
Espeleològicament, la primera noticia d'aquesta cavitat és proporcionada per Juan Abad que la publica l'any 1973 en les Comunicacions del III Simpòsium d'Espeleologia celebrat a Mataró. Aquest però pensem que es fa un embolic amb el nom de la cova, probablement degut a la limitada cartografia existent de la zona en aquella època ja que passa a denominar-la Cova de la Balma de la Cova, situant-la en un lloc anomenat La Cova i a 50 metres del Pla de Cogullas. En realitat, el Pla de Cogullades (Vinaixa), ja que aquest és el nom correcte i La Cova (Vallclara) són dos topònims que existeixen, és més, en aquest punt sí que hi ha una cova que no té res a veure amb la cova dels Foresos (Vimbodí i Poblet), la qual es troba a 1,3 quilòmetres de distància cap a l'Est al Mas dels Foresos també conegut com Mas de la Cova, el qual ja apareix documentat al segle XIX.
També dóna peu a confusió el fet d'haver-la situat al municipi de Vallclara, quan en realitat pertany al municipi de Vimbodí i Poblet, en canvi el lloc conegut com La Cova si que pertany a Vallclara.

1. Abad Burgos, Juan.(1973).-”Estudio de dos pequeñas cavidades con interesante sistema hidrológico en la sierra la Llena y Prades”. Comunicacions III Simposium Espeleologia pp:(136-141). Agrupació Cientifico Excursionista Mataró/Escola Catalana d'Espeleologia (CCBE). Mataró.

• Manel Martínez (blocs.tinet.cat/lt/blog/manel-martinez/category/masos-i-molins) post del dia 3-12-2010.
• Totes les dades, coordenades topografia i fotografies han estat facilitades per Arcadia Cabanas i Francesc Rubinat (ERE-CEC).