Balma del Roc del Rumbau

Balma d'un centenar de metres d'amplada i uns 10 metres de fons,amb pintures rupestres. Actualment (2016), una tanca metàl·lica protegeix la pintura.

Cal seguir la carretera LV-5118 des de la carretera C-14 a Peramola, abans d'arribar-hi però, ens desviarem a la dreta en direcció a l'Hostal de can Boix. De la porta principal del recinte de l'hostal, per la dreta, s'avança sobre una pista que aviat travessa el torrent de la Font Viva, nom que rep la part alta del torrent de Rumbau, i remunta pel vessant contrari per anar resseguint la part baixa del Roc de Rumbau.
A la dreta s'observen un seguit de camps de cultiu coneguts com l'Artilleria del Roca. La pista manté una lleugera pujada durant aquest tram del recorregut. A l'esquerra, la magnífica paret de Rumbau cau a plom, per més de 200 metres.
Continuant pel camí, just en arribar als últims camps treballats, a l'esquerra comença un sender que, en forta pujada, condueix fins a les pintures rupestres del Roc del Rumbau, també conegut com de la Roca dels Moros.

Les primeres notícies sobre aquest conjunt de pintures ubicades en una balma, varen ser comunicades al Sr. L. Díez-Coronel l'any 1969 pels Srs. F. Riart Jou, M. Bach Porredón i J. Bach Vila, veïns de la localitat, i ell les donà a conèixer en la revista "Ilerda" dos anys més tard.
Es tracta d'un petit conjunt de pintures esquemàtiques datades de 6500-3500 abans de la nostra era. Es una de les primeres mostres de la presència humana en aquestes contrades.
Està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN).
Ley 6/85 de 52 junio del Patrimonio Histórico Español.
Llei 9/93 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català.
Patrimoni Mundial. UNESCO, desembre 1998.

1. Castells i Camp, Josep; Hernández Herrero, Gemma.(1990).-”Pintures Rupestres de Catalunya: un patrimoni desconegut i amenaçat. El projecte (Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya)”. Tribuna d'Arqueologia (1989-1990):31-39.
2. Valles, Jordi de (2008).-”Alt Urgell,Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Solsonès, Urgell” Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.2):92-93. EC Gràcia/FCE.

• Fotos i documentació extret del web (cultura.gencat.cat).
• Situació extreta del web (caminsdeperamola.wordpress.com), post del dia 30 de setembre de 2010.
• Revisió de coordenades i foto actual facilitada per Alfred Montserrat (ERE-CEC).