Avenc del Mainer

Una petita boca de 0,53X0,36 metres, dóna accés a un ressalt que no arriba a un metre, en aquest punt s'inicia una galeria descendent amb unes mides aproximades en la major part del recorregut d'un metre d'amplada per 1,20 metres d'alçada, fent-se més estret en algun punt, mentre que manté una inclinació constant per sobre dels 30º. Al poc de l'inici trobem a l'esquerra un conducte forçat que acaba als pocs metres totalment reomplert de pedres. Arribant al final de la galeria, aquesta canvia de direcció augmentant la inclinació fins als 45º acabant amb un petit pouet de 2,60 metres que es pot baixar sense cap dificultat, el fons es situa a -11,30 metres.

Des de la Bisbal del Penedès anirem en direcció a la urbanització el Priorat de la Bisbal, un cop creuat el pont de l'autopista seguirem recte fins el carrer Segovia, el seguirem fins que acaba l'asfalt, on trobem tota mena de deixalles.
Seguirem el camí de terra que es dirigeix a la pedrera, als 50 metres trobem un camí a la dreta que es dirigeix al torrent, els seguirem fins entrar al llit d'aquest, remuntarem pel llit del torrent uns 170 metres, fins trobar un corriol a l'esquerra que remunta el vessant esquerre segons la marxa, el seguirem fins just entrar a la pedrera, pel costat dret de la pedrera seguirem un perdut corriol que remunta la pedrera fins la part superior d'aquesta, on trobem un pi força gros, a la base del qual es recupera el corriol, uns metres més endavant i a la dreta del corriol trobem una zona rocallosa on s'obre la cavitat.

Coneguda i visitada esporàdicament per la gent la zona, molt propera a la pedrera del Mainer, actualment abandonada, suposem que d'aquí li ha vingut el nom. L'única referència que coneixem de la cavitat és que apareix marcada en el mapa de l'editorial Piolet, i citat a (www.enciclopedia.cat) amb el nom d'avenc del Manyer; també apareix citat tant l'avenc com la pedrera en el mapa de l'ICGC, però amb el nom del Mainer; en el Nomenclàtor Oficial de Toponímia de Catalunya també apareix en aquesta zona el Mas del Mainer.