Pou de la Sajolida

Una boca estreta i un xic allargada dóna accés a un estret pou (amplada màxima 0,90 m.) que baixa fins a uns blocs encaixats a les parets (cota – 10) i que un cop superats continua verticalment fins els 20,5 metres. En aquest darrer tram guanya una mica d'amplada i la llargària és més considerable. Al peu del punt de descens s'origina una curta rampa entre sediments i detritus que tanquen l'avenc a 23 metres de fondària.
Cavitat enclavada en una típica megàclasi del conglomerats montserratins, de direcció N30E – S30O.
Superada per desobstrucció (estiu 2009) la gatera final, es pot baixar un ressalt de 5 metres que dóna accés a una curta galeria que acaba pocs metres més enllà a la cota – 29.

L'accés més còmode és fa des del camí de Sant Joan a Sant Jeroni fins arribar a l'anomenat camí del Pont (a l'esquerra) que davalla ràpidament vers el Sudoest durant prop d'un quilòmetres, fins arribar a una petita carena des d'on s'albira el clot de la Sajolida. El camí, després d'un revolt a l'esquerra, torna a baixar ràpid cap al torrent del Pont. Un centenar de metres abans d'aquest revolt i uns 3 metres a la dreta, per sota del camí,  es troba l'avenc, voltat d'alzines. També es pot fer l'accés des de Collbató, prenent el camí del Pont des de la Vinya Nova, però el desnivell a remuntar és d'un 500 metres.

La primera cita que es fa d'aquesta cavitat és al Recull Espeleològic de Catalunya (M. Faura i Sans, 1909) sense aportar res més que el nom.
La primera exploració de la qual tenim constància és la realitzada per membres de l'ERE (AEC) cap a finals del 1952, els quals van ser acompanyats per alguns monjos del monestir per tal de localitzar-lo.
En l'esmentat Recull de Faura també apareix un tal avenc de la Serra de les Paparres i li atorga 21 metres de fondària. Hi cap la possibilitat que pugui ser el mateix pou de la Sajolida.
Cap a l'any 2006 es van sentir rumors de que algú havia pogut desobstruïr en el fons de l'avenc i guanyava en profunditat. Des d'aleshores no haviem tingut cap tipus de confirmació d'aquest fet i no és fins l'estiu del 2009 que, membres del GES – CM Terrassa, aconsegueixen superar el punt final i guanyar 7 metres de fondària.

1. Miñarro, JM. (1981).- “Fitxes de cavitats: Pou de la Sajolida” Circular Centre Excursionista Àliga (276): 2 pp, abril. Barcelona.
2. Blog del GES del CMT. Informació facilitada en el Blog d'aquest Grup per Rafa Ruíz.

Fotos facilitades per Els Ferros.