Es tracta d'una esquerda a la que es pot accedir per ambdós extrems i en que la part principal d'aquesta està formada per un passadís de 58,5 metres de recorregut, amb un desnivell entre els dos extrems de 10 metres sense cap ressalt, una tercera part de l'esquerda està coberta formant un túnel, la resta no té sostre.

Un corriol que baixa un ressalt i està equipat amb cordes, ja que quan el terreny és mullat rellisca força; un cop a baix seguirem el corriol a la dreta que ens portarà a l'interior de l'esquerda.

El topònim Flandes, força utilitzat a l'Anoia i part del Penedès, fa referència a una alternança d'argiles, molt plàstiques, i arenisques molt calcàries que tenen una consistència molt més rígida i que no li permet adaptar-se als canvis de pendent produïts per l'incipient plegament del miocè, d'una antiguitat de 10-12 milions d'anys. Amb el pas del temps (geològic, per descomptat) en aquests estrats es produeixen, en primer lloc, algunes fissures. Les fissures evolucionen cap a fractures obertes i creació de grans blocs. Aquests blocs, afavorits per l'aigua de la pluja i també pels efectes de l'erosió, llisquen finalment sobre els estrats plàstics inferiors (segons Josep Mª Nogué, ADENC, Sabadell).