l'avenc d'Ordal

Dins d'una dolina d'enfonsament s'obre la boca de la cavitat la qual està constituïda per una àmplia galeria (uns 15 metres en la seva zona central) de 35 metres de longitud i al llarg d'una rampa inclinada d'uns 20º en gairebé tot el seu recorregut. Presenta una alçada d'entre 3 i 4 metres en la zona d'entrada i fins a la meitat de la galeria, on comença a baixar i en el tram final el sòl puja lleugerament fins a trobar-se amb el sostre. Una desobstrucció a la part final va permetre accedir a una saleta i un curt conducte molt estret.
Tota la base de la galeria és coberta per sediments i productes clàstics, els qual augmenten de volum en el tram final.

Anant per la carretera N-340 (A-7) un cop passat el coll d'Ordal i el poble del mateix nom, hi ha una llarga recta i al bell mig d'ella, poc després del km. 1225, surt a la dreta una pista asfaltada que en pocs metres arriba a les cases de Can Revella. Un cop passades, la pista (ara ja de terra i en no gaire bon estat) s'enfila cap al N, cap la Serra del Pi de Molló (a l'ICC: Moió); després d'un parell de revolts travessa per sota d'una línia elèctrica i poc més enllà hi ha un encreuament de pistes i es forma un ampli replà. A l'esquerra de la pista es troba la boca de la cavitat.

Cavitat coneguda des de temps immemorial per la gent de la contrada. Hi han documents dels segles XIV i XV que hi consta que durant anys havia estat hostatge de lladres.
La primera cita espeleològica és la que fa N. Font i Sagué en un article a la La comarca del Noya (agost 1892) en un article: “Una excursió a vol d'ocell gairebé a dins de casa”, on relata la visita a la cavitat acompanyat pels germans Mir Capella de Can Guineu, de Sant Sadurní d'Anoia. El que no queda clar és si aquesta excursió es va portar a terme aquell estiu de 1892 o, potser, el de l'any anterior, que hi van anar a la Cova d'Ordal. Una anècdota, a l'escrit, Font diu que en sortir van fer un cigarret. O sigui que, als 17 o 18 anys Font i Sagué ja era fumador!.
Però el curiós és que a La Renaixensa – Diari de Catalunya de finals d'octubre de 1897, Font publica un article: “Sota Terra. Escursió espeleològica a las serras de ca'n Ros” (sic) en el que diu que al setembre havia anat amb en Marc Mir a l'Avenc i a l'Espirall de l'Avenc (d'aquest Espirall diu que és un forat de mig metre de diàmetre i de dos de fondària més una curta i estreta galeria, desconeixem que pot ser). Fa un relat com si aquella fos la primera vegada que hi anava. En algun moment de l'article el cita com Avenc de Can Ros. Tot plegat molt estrany. Però encara ho és més si tenim en compte que en aquell temps comença a publicar el seu Catàlech Espeleològich de Catalunya (1897), donant una referència molt escarida, malgrat haver-lo visitat, diu: Subirats. 187) – L'AVENCH – Cavitat de grans dimensions situada en la propietat de can Ros. Son fons està tapat pels esfondraments.
A partir d'aquí és esmentada en tots el catàlegs posteriors, però sense aportar dades concretes.
No és fins el 17 de desembre de 1972 que, membres de la SIE i del GEP (Barcelona), la visiten, topografien i publiquen una fitxa completa. Malauradament, fan servir la toponímia horripilant de la cartografia de l'època i la cataloguen com Cova La Beng.
A finals de setembre de 2013, membres de l'EC Gràcia i GE Badalona, visiten la cavitat tot refent la topografia i observen una desobstrucció al tram final que porta a una petita saleta i un conducte que es fa impenetrable tot seguit. Al dia següent de penjar l'apunt (agost 2014), en Josep Pastor comenta que ell i el seu company Javi Bernabé (GES Garraf) han estat els autors de la desobstrucció i que encara hi estan treballant.

1. Rubinat, Francesc. (1984).-”Catàleg Espeleològic del Massís de Garraf. Unitat Septentrional. Sectors 9-11 i 13” GOURS (10):19-60. GEFOMA. Barcelona.
2. Rubinat, Francesc. (2004).-Catàleg Espeleològic del Massís de l'Ordal. Monogràfic pp:1-117. SIE-CEA. Barcelona.
3. Tomàs, X. (1972).- “La Cova 'La Beng'” EspeleoSie (13): 83-87. SIE del CE Àliga. Barcelona.

• Coordenades i fotografies facilitades pels Ferro's (SIE-CEA) (2012)

• Altres dades, topografia (2013) i altres fotografies, extretes del blog: cavitatsdecatalunya.blogspot (de Jordi de Valles). Apunt del 3-8-2014. Dades: J. Ferreres, J. de Valles (EC Gràcia) i J. Cuenca (GE Badalona)

• Fitxa actualitzada l'abril de 2020 amb dades històriques de la primera visita a la cavitat, facilitades per Pere Cantons.