Petita cavitat de 35 m. de recorregut a Subirats, l'Ordal
Dins
d'una dolina d'enfonsament s'obre la boca de la cavitat la qual està
constituïda per una àmplia galeria (uns 15 metres en la seva zona
central) de 35 metres de longitud i al llarg d'una rampa inclinada
d'uns 20º en gairebé tot el seu recorregut. Presenta una alçada
d'entre 3 i 4 metres en la zona d'entrada i fins a la meitat de la
galeria, on comença a baixar i en el tram final el sòl puja
lleugerament fins a trobar-se amb el sostre. Una desobstrucció a la
part final va permetre accedir a una saleta i un curt conducte molt
estret.
Tota
la base de la galeria és coberta per sediments i productes clàstics,
els qual augmenten de volum en el tram final.
Tipo: Cova
Municipi: Subirats
Comarca: Alt Penedès
Unitat: Ordal, muntanyes de l'
Recorregut: 35 metres
Desnivell: 12 metres
Granunitat: Serralada Litoral
Litologia: Calcàries
Bio:
Última revisió: 2020-04-18 07:46:22
Situació
Carregant mapa...
Anant per la
carretera N-340 (A-7) un cop passat el coll d'Ordal i el poble del
mateix nom, hi ha una llarga recta i al bell mig d'ella, poc després
del km. 1225, surt a la dreta una pista asfaltada que en pocs metres
arriba a les cases de Can Revella. Un cop passades, la pista (ara ja de
terra i en no gaire bon estat) s'enfila cap al N, cap la Serra del Pi
de Molló (a l'ICC: Moió); després d'un parell de revolts travessa per
sota d'una línia elèctrica i poc més enllà hi ha un encreuament de
pistes i es forma un ampli replà. A l'esquerra de la pista es troba la
boca de la cavitat.
Història
Cavitat
coneguda des de temps immemorial per la gent de la contrada. Hi han
documents dels segles XIV i XV que hi consta que durant anys havia
estat hostatge de lladres.
La
primera cita espeleològica és la que fa N. Font i Sagué en un
article a la La comarca del Noya
(agost 1892) en un article: “Una excursió a vol d'ocell gairebé a
dins de casa”, on relata la visita a la cavitat acompanyat pels
germans Mir Capella de Can Guineu, de Sant Sadurní d'Anoia. El que
no queda clar és si aquesta excursió es va portar a terme aquell
estiu de 1892 o, potser, el de l'any anterior, que hi van anar a la
Cova d'Ordal. Una anècdota, a l'escrit, Font diu que en sortir van
fer un cigarret. O sigui que, als 17 o 18 anys Font i Sagué ja era
fumador!.
Però
el curiós és que a La Renaixensa – Diari de Catalunya
de finals d'octubre de 1897, Font publica un article: “Sota Terra.
Escursió espeleològica a las serras de ca'n Ros” (sic) en el que
diu que al setembre havia anat amb en Marc Mir a l'Avenc i a
l'Espirall de l'Avenc (d'aquest Espirall diu que és un forat de mig
metre de diàmetre i de dos de fondària més una curta i estreta
galeria, desconeixem que pot ser). Fa un relat com si aquella fos la
primera vegada que hi anava. En algun moment de l'article el cita com
Avenc de Can Ros. Tot plegat molt estrany. Però encara ho és més
si tenim en compte que en aquell temps comença a publicar el
seu Catàlech Espeleològich de Catalunya (1897), donant una
referència molt escarida, malgrat haver-lo visitat, diu: Subirats.
187) – L'AVENCH – Cavitat de grans dimensions situada en la
propietat de can Ros. Son fons està tapat pels esfondraments. A
partir d'aquí és esmentada en tots el catàlegs posteriors, però
sense aportar dades concretes.
No és fins el 17 de desembre de 1972 que, membres de la
SIE i del GEP (Barcelona), la visiten, topografien i publiquen una
fitxa completa. Malauradament, fan servir la toponímia horripilant
de la cartografia de l'època i la cataloguen com Cova La Beng.
A
finals de setembre de 2013, membres de l'EC Gràcia i GE Badalona,
visiten la cavitat tot refent la topografia i observen una
desobstrucció al tram final que porta a una petita saleta i un
conducte que es fa impenetrable tot seguit. Al dia següent de penjar
l'apunt (agost 2014), en Josep Pastor comenta que ell i el seu
company Javi Bernabé (GES Garraf) han estat els autors de la
desobstrucció i que encara hi estan treballant.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
Rubinat,
Francesc. (1984).-”Catàleg Espeleològic del Massís de Garraf.
Unitat Septentrional. Sectors 9-11 i 13” GOURS
(10):19-60.
GEFOMA. Barcelona.
Rubinat,
Francesc. (2004).-Catàleg
Espeleològic del Massís de l'Ordal. Monogràfic pp:1-117.
SIE-CEA. Barcelona.
Tomàs,
X. (1972).- “La Cova 'La Beng'” EspeleoSie
(13): 83-87. SIE del CE Àliga. Barcelona.
Coordenades
i fotografies facilitades pels Ferro's (SIE-CEA) (2012)
Altres
dades, topografia (2013) i altres fotografies, extretes del blog:
cavitatsdecatalunya.blogspot
(de Jordi de Valles). Apunt del 3-8-2014. Dades: J. Ferreres, J. de
Valles (EC Gràcia) i J. Cuenca (GE Badalona)
Fitxa
actualitzada l'abril de 2020 amb dades històriques de la primera
visita a la cavitat, facilitades per Pere Cantons.