Esquerda Nº2 del Mas de les Fonts

La seva característica principal és la seva estretor, gairebé no es pot girar el cos en tota la cavitat. L'estretor i la gran quantitat de pedres i terra que cauen al més petit descuit, la fan difícil d'explorar. Baixats el primers metres trobem un pas estret per on surt habitualment un fort corrent d'aire.

Cal agafar la pista que surt del Pla d'Ardenya en direcció a la Serra del Mas i el Sotarro, en arribar a la primera cruïlla cal seguir per la de l'esquerra, quan ja pràcticament s'acaba la pujada i la pista gira cap a la dreta en direcció a la dolina de la serra del Mas, haurem de desviar-nos cap a l'esquerra en direcció a la cinglera, abans d'arribar-hi trobarem una esquerda que ens barra el pas, seguint-la tant a la dreta com a l'esquerra anirem trobant els diferents números que se li han donat a l'Esquerda del Mas de les Fonts. La nº 2 està tal com s'arriba a l'esquerra, abans de la número 4 i la número 1.

Malgrat que s'atribueix la primera exploració a en Font i Sagué, i aquest l'esmenta al seu catàleg, però enlloc diu que hi hagi estat. A l'article de la Font d'Armena ni tant sols l'esmenta.
Rafael Amat i Carreras l'explora per primer cop el 24 d'agost del 1925 i l'anomena Esquerda del Mas de les Fonts. Considera que pot haver baixat fins a -50 metres, tira una pedra i calcula que l'esquerda baixa uns 50 metres més.
Sempre hem tingut dubtes de si en Rafael Amat va explorar aquesta esquerda o bé va estar la número 1. Per les explicacions donades, la fondària i el fet que la número 1 tingui dues boques i ell no ho esmenta, pensem que l'esquerda que va explorar va ser aquesta.
El 1963, la gent del Club Muntanyenc Barcelonès la va tornar a explorar i li atorguen una fondària de 40 metres. Aquests també l'anomenen Esquerda del Mas de les Fonts.
A finals dels anys 70s es explorada per l'ERE del CEC, on citen les diferent esquerdes com Penya Esquerdada, amb diferents números per identificar-les, en aquest cas la número 2.
El 2 de novembre de 1996 és explorada i topografiada per membres del SEO-CE Vallirana, aquest l'anomenen amb les sigles SM-1, però no aconsegueixen baixar més d'una quinzena de metres degut a l'estretor, tot i que van fer un sondeig fins a -50 metres.

1. Amat i Carreras, Rafael (1972).-”Sota el Massís de Garraf III”. Espeleòleg (16):787-801. ERE-CEC. Barcelona.
2. Font i Sagué, N. (1898).- “Un descobriment espeleològich (teoria de la Font d'Armena)” Butlletí. CEC (45): 237-248; (46): 265-276. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
3. Amenós, Toni.(1980).-“Esquerda del Mas de les Fonts”. Espeleòleg (30): 679-684.
4. SEO del CE Vallirana. (2001).-“Les Esquerdes del Mas de les Fonts” Ardenya (1):1-7. Vallirana.
5. Rubinat Aumedes, Francesc (2004).- “Catàleg Espeleològic del Massís de l'Ordal”. Espeleosie (Monogràfic):1-117. SIE del CE Àliga. Barcelona.
6. Valles, Jordi de (2017).-”Baix Llobregat” Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.6):1-468. EC Gràcia/FCE.

• Situació, coordenades i fotografies facilitades per Montse Roca i Juli Serrano (SIE-CEA), març de 2021.