Espluga del Sabater

La cavitat és un cau veritablement singular per la seva ocupació de indubtable vàlua històrica i etnogràfica. Per tot arreu hi han mostres de la seva utilització com amagatall, aixopluc, dormitori, cuina i taller...sense deixar de costat el seu punt privilegiat de mirador.
La galeria inicial té uns set metres de longitud, i al final d'aquest tram hi ha un forat tapat per pedres al costat dret, i per l'esquerra s'enfila una xemeneia. També trobem un petit mur de protecció per aïllar-se del vent, un jaç de branques i una mena de llar de foc. Per tot arreu hi ha penjolls, llaunes, botelles per recollir degoteig, eines i moltes soles de sabata fetes amb plantilla sobre restes de neumàtic, algun moble rudimentari i un parell d'escales rústiques fetes amb fusta i filferro.
Trobem una primera llitera penjada i en un pis superior artificial format per un entramat de branques un nou punt per allitar-se. Des d'aquest nivell hi un forat de comunicació amb el pis inferior i un accés a les xemeneies d'infiltració del sostre que mostren formes de dissolució pel que cal convenir que es tracta d'una veritable cavitat penjada per l'evolució del vessant. 

Des de Coll de Nargó agafem la carretera L-511 que va cap a Bóixols, potser és un itinerari més llarg però en bon estat. Poc abans del kilòmetre 20 ens desviem cap a la dreta per la pista que ve de Montanissell.
Veiem la majestuosa paret coneguda pels escaladors com la Planxa Vermella solcada de fractures i unes falles subverticals força destacades.
En arribar a una desviació a l'esquerra tancada amb una cadena deixem els vehicles estacionats a la vorera. Després s'han de remuntar uns 300 metres des de la pista, per un costerut pendent i tarteres (una hora llarga de pujada amb material).
Aquesta es troba uns 40 metres més cap a l'E (a la dreta) de la coneguda com a Espluga dels Maquis i des de peu de cingle es pot accedir després de superar uns 18 metres de paret. El maig 2017 hi havia vàries cordes instal·lades.

Junt amb altres cavitats properes, era coneguda des de fa molts anys per la gent de la contrada que l'havien fet servir d'amagatall, potser tant els anomenats emboscats com posteriorment els grups antifranquistes (“maquis”).
Aquestes cavitats no estaven documentades fins que els escaladors van començar a obrir vies a la paret coneguda com la Planxa vermella. Informats per en Jordi Francès, membres de l'Espeleodijous les van localitzar el maig de 2017, tot fent els oportuns treballs de catalogació i documentació.