Espluga dels Maquis

El tram de feixa constitueix una zona vestibular, una mena de balma que dona accés a la veritable cavitat. En aquest tram trobem restes de fogueres i una curiosa cullera rovellada i clavada a la paret.
L'accés a l'Espluga està protegit per un mur artificial que fa les funcions de paravent.
El primer tram, d'una llargada de 8 metres per 6 d'ample, és situen tres grans lliteres.
El muntatge de les lliteres està aïllat del terra per uns pedestals de rocs, sobre aquests recolzen els troncs de major diàmetre i per damunt de tot un enxarxat de branques, branquillons i fullaraca.
Al sostre apareixen uns troncs encaixats que suposem que tenen utilitat per penjar-hi algun element.
Continuant aquest recinte segueix una galeria de 10 metres de longitud on cal ajupir-se i fins i tot avançar a quatre grapes. Aquest tram finalitza en uns petits diverticles amb mostres d'embassament, però abans al terra hi trobem un amagatall excavat i protegit amb una finalitat per nosaltres desconeguda.
Les mostres d'habitabilitat es mostren arreu, i significativament per les restes de llaunes i ampolles. Veiem sostres ennegrits pel fum del foc i estris per cuinar i/o escalfar-s'hi 

Des de Coll de Nargó agafem la carretera L-511 que va cap a Bóixols, potser és un itinerari més llarg però en bon estat. Poc abans del kilòmetre 20 ens desviem cap a la dreta per la pista que ve de Montanissell.
Veiem la majestuosa paret coneguda pels escaladors com la Planxa Vermella solcada de fractures i unes falles subverticals força destacades.
En arribar a una desviació a l'esquerra tancada amb una cadena deixem els vehicles estacionats a la vorera. Després s'han de remuntar uns 300 metres des de la pista, per un costerut pendent i tarteres (una hora llarga de pujada amb material).
La cavitat s'obre en un feixa penjada i protegida per l'arbrat. Des del peu del cingle s'intueix que pot desenvolupar-se una cavitat com tants d'altres racons encinglerats que es delaten per la presencia d'un arbrat ben desenvolupat.
Per accedir-hi cal anar grimpant en lliure fins recolzar-se en un fragment de corda penjada amb nusos (maig 2017). Després s'instal·la un corda en doble que serveix per pujar amb bloquejadors i li permet al darrer davallar amb un "vuit" i recuperar la corda. Estimem que el desnivell vertical deu de ser d'uns 15 metres. 

Junt amb altres cavitats properes, era coneguda des de fa molts anys per la gent de la contrada que l'havien fet servir d'amagatall, potser tant els anomenats emboscats com posteriorment els grups antifranquistes (“maquis”).
Aquestes cavitats no estaven documentades fins que els escaladors van començar a obrir vies a la paret coneguda com la Planxa vermella. Informats per en Jordi Francès, membres de l'Espeleodijous les van localitzar el maig de 2017, tot fent els oportuns treballs de catalogació i documentació