Bòfia dels Prats

Des de la boca de 15x10, pel llavi inferior s’accedeix a una vertical d'entre 13 i 15 metres, depenent del lloc d'instal·lació, ja que hi han diversos ancoratges fixos.
Al peu de la vertical s'aterra en una notable sala de prop d’una cinquantena de metres de llargada per 30 d’ample que baixa en rampa uns deu metres de desnivell. El terra d’aquesta cambra està constituïda per una acumulació de petits blocs recoberts per molses i una capa d’excrement de gralles que la fa especialment relliscosa.
De la sala podem continuar per dos itineraris que podríem denominar com a Via Fonda i Via Remuntant.
A la Via Fonda s’hi pot accedir seguint pel costat esquerre de la sala. Podem baixar el primer pou per sota d’un gran bloc, o bé remuntant uns metres on trobem un passamà per on s'accedeix a la vertical. El primer tram fa 10m i després d’una petita planta en rampa trobem un segon pou de 8 metres. Per la seva base es pot recórrer una saleta i una galeria on trobem una escalada equipada que no condueix a cap continuació practicable. La cota màxima d’aquest sector, segons la topo d’en Lloret/Ubach és de -36 m que corresponen als -42 d’en Devenat/Esteve.
Un nou accés en aquest sector, és un cop situats en el passamà per on s'accedeix a la vertical, continuar pel passamà, entrarem dins una galeria descendent plena de guano de gralla, on en el seu final a l'esquerra hi trobem un pou que ens duu directes a la petita saleta, al fons de la mateixa i a la màxima profunditat, fem una petita escalada que ha quedat equipada i entrem per una estretor a una petita galeria, seguidament un pou d'uns 3 metres, des del que entrem en una sala enfonsada la qual continua per passos baixos i estretors fins que ja no es pot passar.
De l'entrada de la Sala enfonsada, per la part superior trobem una petita gatera que al final és molt estreta, i que ens torna a dur a la saleta on hem fet la petita escalada.
Situats de nou a la base del primer pou, si seguim pel lateral sud-occidental, trobem una corda ascendent per accedir a la Via Remuntant, aquesta presenta un recorregut total de 70 metres. Un primer tram vertical d'uns 5 metres, i una mena de rampa en cornisa equipada de passamà, ens situa en l’extrem oest de la sala gairebé en el seu sostre.
Arribats al final del pendent remuntant ens situem en un replà que constitueix una magnifica balconada sobre la sala. Aquí trobem diversos nius de gralla, i es pot continuar per un pas baix fins arribar a un eixamplament amb força formacions, on trobem dues continuacions. La primera davallant entre colades s’obre un pou cec de 10 metres ( rampa fangosa i vertical de 8 m.). La segona opció s’inicia per una gatonera enlairada entre concrecions, que ens condueix a una petita saleta i desprès d’una segona gatonera accedim mitjançat un pou d'uns 5 metres a una saleta profusament decorada per tot tipus d’espeleotemes. 

A la carretera L-511 de Coll de Nargó a Bóixols, a l'alçada del quilòmetre 20,350 ens desviarem a la dreta per una pista que es dirigeix a els Prats i al coll de Llívia; 430 metres després de passar el pont sobre el barranc de l'Obaga Negra, ens desviarem a la dreta per una pista (vehicles 4X4), per la que seguirem sempre en totes les desviacions que trobem per la dreta, fins que aquesta inicia la pujada en direcció a les antenes que es troben al cim, en arribar a la segona corba de quasi 90º a l'esquerra, deixarem el vehicle i seguirem gairebé a peu pla fins el tallafocs per on passa la línia elèctrica, on trobarem l'amplia boca de la cavitat.

La primera noticia que tenim de l'exploració de la cavitat, va ser portada a terme l'any 1965 per membres de la SAS de Centre Gimnàstic Barcelonès. El 1966 ja apareix citada en una guia monogràfica sobre el Boumort publicada a la revista Montaña nº 100, on se li assignen uns exagerats -65 metres de fondària.
La primera topografia coneguda i realitzada pels primers exploradors de la cavitat, no apareix publicada fins 13 anys més tard, en el volum 1 del Catàleg Espeleològic de Catalunya l'any 1978, aquesta topografia li atorga una fondària de -42 metres.
El 1985, en Jordi Lloret (SIE-CEA) i Montse Ubach (ERE-CEC), realitzen una acurada topografia de la cavitat, malauradament no topografien la part corresponent a la via remuntant al passar-los aquesta desapercebuda. Aquesta topografia però, no es publica fins l'any 2003 a la revista Espeleòleg nº 43. Aquesta revisió topogràfica dóna una fondària màxima de -36 metres.
El 2014 la colla de l'espeleodijous, aprofiten una visita a la cavitat per topografiar de nou la part corresponent a la via remuntant.
El 2017, Marcel Lavaquiol i Jordi Francès exploren a la part final de la via Fonda un nou tram format gairebé per gateres.

1. Borràs, J.; Miñarro, J.M.;Talavera, F.(1978).-”alt urgell i la cerdanya”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.1):72. Ed. Políglota.
2. Lloret Prieto, Jordi.(2003).-”Bòfia dels Prats o Avenc de l'Obaga Negra”. Espeleòleg (43):44. ERE-CE Catalunya.
3. Senent, Joan; Victoria, Josep M.(1966).-”Datos para el conocimiento espeleológico del macizo del Boumort”. Montaña (100):269-281. Centre Excursionista de Catalunya.

• Fotos de la cavitat, part de la descripció i topografia de la via remuntant extretes del blog (www.espeleobloc.com.es) posts dels dies 5-6-7 i 8 de desembre de 2014.
• Fitxa actualitzada al desembre de 2017, dades de la descripció del nou sector i croquis facilitats per Marcel Lavaquiol i Jordi Francès.