Espeleo World

Forat Negre de la Roca de Set Comelles

Cova de 100 m. de recorregut, de gran interès arqueològic, a la serra de Sant Joan (Boumort).

Per un ampli pòrtic es penetra en una galeria ascendent d'uns 40 metres de recorregut i que supera un desnivell de 18 metres. A partir d'aquí s'inicia un conducte descendent, els primers metres per una inclinada rampa de 45º que acaba en una vertical de 10 metres. A la seva base, i després de superar un ressalt de 4 metres, s'arriba a la galeria terminal, d'uns 20 metres de llargada i que es fa impracticable entre els blocs i l'estretor de la possible continuació. El desnivell total és de 29 metres (-11/+18).

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Coll de Nargó
  • Comarca: Alt Urgell
  • Unitat: Boumort, el
  • Recorregut: 100 metres
  • Desnivell: 29 metres
  • Granunitat: Prepirineu
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2012-11-17 12:42:56

Situació


Per la carretera L-511 d'Isona a Coll de Nargó per Bóixols, a uns 200 metres després del km. 20, a l'esquerra, s'inicia una pista que porta a la reserva de caça del Boumort pel coll de Llívia. Al poc del seu inici cal deixar a la dreta el trencall que porta cap a Sallent i Montanissell i seguir amunt fins a trobar el desviament cap a els Prats. Cal seguir la pista que s'endinsa per l'Obaga Negra i s'enfila al capdamunt de la serra de Sant Joan, on hi ha les antenes de telefonia mòbil i repetidors de TV3. Abans d'arribar, a la penúltima corba a la dreta, per l'anomenada Canal Fosca, s'accedeix a una feixa que a mitja alçada del penya-segat ens condueix a la boca de la cavitat.

Història


Malgrat la seva visibilitat evident, la cova mai havia estat objectiu dels espeleòlegs, fins que, cap al 2004, bombers d'Isona, seguint les indicacions d'un veí de Sellent (Sallent segons la toponímia oficial) realitzen la seva exploració i descobreixen les importants restes funeràries situades al seu fons, posant-ho en coneixement dels especialistes de la Universitat de Lleida. El gener del 2005 un equip de l'Agrupació Científico Excursionista de Mataró porten terme l'aixecament topogràfic de la cavitat.
Després de les actuacions preliminars, el juny de 2005 s'inicia la campanya arqueològica anomenada Senyora de les Muntanyes, portada a terme per la UdL i UAB, Museu d'Arqueologia de Catalunya i el patrocini de la Direcció de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. També es va comptar amb la col·laboració dels Bombers de la Generalitat i tècnics de la Federació Catalana d'Espeleologia, que van fer les instal·lacions adients per facilitar l'accés dels arqueòlegs a l'interior de la cavitat.
La campanya va tenir cura de l'estudi “in situ” i posterior retirada dels vuit esquelets datats de l'edat del bronze (3700 anys) i molt especialment d'un dels dos adults, concretament d'una dona, abillada amb diferents braçalets i collarets.
En un principi, els seus primers exploradors van denominar-la Cova del Voltor, posteriorment, els arqueòlegs van optar per anomenar-la Cova sepulcral de Montanissell. Finalment i a instància de gent de Sellent (antic municipi on es localitza la cova) van investigar el nom correcte i va adoptar-se la denominació Forat Negre de la Roca de Set Comelles (veure el web: sellent.cat).

Topos

topo Forat Negre de la Roca de Set Comelles

Media

foto Forat Negre de la Roca de Set Comellesfoto Forat Negre de la Roca de Set Comelles

Biblio

  1. Armentano, N.; Gallart, J. et al. (2007).- “La cova sepulcral de Montanissell, Sallent-Coll de Nargó, alt Urgell: pràctiques funeràries singulars durant l'edat del bronze al Prepirineu” Tribuna d'Arqueologia (2006): 141-167. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona
  1. Aymamí, G. (2006).- “La cova sepulcral del Voltor. Montanissell (Sallent – Coll de Nargó, Alt Urgell)”. EspeleoCat (4): 34-35. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
  1. Valles, J. de (2009).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2, 384 pp. Espeleo Club de Gràcia i Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
· Topografia i fotos facilitades pel company Josep Maria Cervelló (ERE – CEC) que va col·laborar amb l'equip d'arqueòlegs durant els treballs del 2005.