Cova Inferior de la Vansa

Es tracta d'una balma de 18 metres d'amplada per 8 metres de fons, dividida en dues habitacions i amb un desnivell d'un metre entre ambdues. Tot el frontis està tancat per un mur amb una porta, i és utilitzat esporàdicament pels ramats d'ovelles.
Aquesta balma, arquitectònicament i com habitatge, forma part del conjunt de la cova de la Vansa, però morfològicament es troba estructurada en un estrat situat en un nivell inferior al de la cova de la Vansa.

Situats a Tòrrec, (pertanyent al terme municipal de Vilanova de Meià), en el punt on es troba la bàscula, just enfront surt una pista, de seguida trobarem una desviació, haurem de seguir per l'esquerra, al cap de poc més de mig quilòmetre, la pista fa una serie de revolts i baixa fins el barranc de les Planes, la pista segueix paral·lel al barranc remuntant-lo, tot just creuat aquest, seguirem un sender a l'esquerra que segueix el barranc per l'altre marge, però ara en el mateix sentit de les aigües. Voltem un esperó rocós on es veuen uns tubs de conducció d'aigua i davallem cap el barranc de Fontfreda seguint el sender de l'esquerra, des d'aquest punt ja es veu la balma de la Vansa, creuem el barranc i seguim el sender que en principi sembla dirigir-se cap el barranc de la Tartera, el camí agafa alçada i entra al barranc de Fontfreda per l'esquerra (dreta hidrogràfica), poc abans d'arribar trobem una petita cova pertanyent al conjunt de la capella semitroglodítica de Santa Maria. Una cinquantena de metres més endavant un camí a l'esquerra s'enfila cap la cova de la Vansa, cal seguir per la base del cingle fins arribar a la balma inferior, situada gairebé sota la vertical d'una portalada de pedra perpendicular al cingle, de la cova de la Vansa.

Es té noticia del topònim des de principis del 1010, ja que apareix com a límit de la dotació que feu el comte Ermengol II d'Urgell a l'esglesia de Montmagastre. Posteriorment formà part de la Baronia de Lavansa i el 1926 fou annexionat al municipi de Vilanova de Meià.
Habitat de forma permanent fins l'any 1932 per la família Puigpinós. Serví d'amagatall durant la guerra civil; posteriorment i visqué en Solé, àlies “el Grives”; des de 1941 fins el 1950 fou habitat per Ventura Puigpinós, nascut a la casa a començaments del segle XX; després restà abandonada. El 29 d'octubre del 1967 fou visitada per diversos membres de la SAS-CGB i de l'ERE del CEC. Actualment el lloc es molt freqüentat pels escaladors
El mot "bansa" o "vansa" és un hidrònim (topònim relacionat amb l'aigua). Ve del mot basc i francoprovençal "laban" que vol dir suau, relliscós com el riu que neix a la Font Freda i davalla pel barranc de Fontfreda.