Cova de la Vansa

Es tracta d'una gran balma de 135 metres de longitud dividida en dos trams, a la situada més a l'O i més propera a l'entrada del barranc, hi trobem una edificació de dues plantes d'alçada i dividida en diversos departaments, en un d'ells encara s'hi conserva una enorme bota de vi. El punt més fondo el trobem en aquest sector amb 21 metres, així com la màxima alçada de la balma que és de 9 metres, a l'extrem oriental d'aquest tram també trobem una sèrie de compartiments obrats. Per accedir a la part oriental de la continuació de la balma, cal baixar a peu de cingle i tot seguit tornar a pujar, en aquest tram trobem alguna petita balma i després de passar un marc de pedra arribarem a la darrera balma que també està obrada.

Situats a Tòrrec, (pertanyent al terme municipal de Vilanova de Meià), en el punt on es troba la bàscula, just enfront surt una pista, de seguida trobarem una desviació, haurem de seguir per l'esquerra, al cap de poc més de mig quilòmetre, la pista fa una serie de revolts i baixa fins el barranc de les Planes, la pista segueix paral·lel al barranc remuntant-lo, tot just creuat aquest, seguirem un sender a l'esquerra que segueix el barranc per l'altre marge, però ara en el mateix sentit de les aigües. Voltem un esperó rocós on es veuen uns tubs de conducció d'aigua i davallem cap el barranc de Fontfreda seguint el sender de l'esquerra, des d'aquest punt ja es veu la balma de la Vansa, creuem el barranc i seguim el sender que en principi sembla dirigir-se cap el barranc de la Tartera, el camí agafa alçada i entra al barranc de Fontfreda per l'esquerra (dreta hidrogràfica), poc abans d'arribar trobem una petita cova pertanyent al conjunt de la capella semitroglodítica de Santa Maria. Una cinquantena de metres més endavant el camí s'enfila fins la cova.

Es té noticia del topònim des de principis del 1010, ja que apareix com a límit de la dotació que feu el comte Ermengol II d'Urgell a l'església de Montmagastre. Posteriorment formà part de la Baronia de Lavansa i el 1926 fou annexionat al municipi de Vilanova de Meià.
Habitat de forma permanent fins l'any 1932 per la família Puigpinós. Serví d'amagatall durant la guerra civil; posteriorment i visqué en Solé, àlies “el Grives”; des de 1941 fins el 1950 fou habitat per Ventura Puigpinós, nascut a la casa a començaments del segle XX; després restà abandonada. El 29 d'octubre del 1967 fou visitada per diversos membres de la SAS-CGB i de l'ERE del CEC. Actualment el lloc es molt freqüentat pels escaladors
El mot "bansa" o "vansa" és un hidrònim (topònim relacionat amb l'aigua). Ve del mot basc i francoprovençal "laban" que vol dir suau, relliscós com el riu que neix a la Font Freda i davalla pel barranc de Fontfreda.