Espeleo World

Cova dels Carrers de Lluçars

Conjunt de balmes al barranc de la Tartera, prop de Tòrrec (Vilanova de Meià).


Es tracta d'una zona balmada amb diversos conductes, en alguns d'ells hi trobem restes de construccions, a la part central, més àmplia, hi ha restes (bàsicament els fonaments) del que sembla un mur de defensa.
Accedint a la balma des del S, de primer trobem dos conductes paral·lels d'uns 8 metres de longitud i 1,30 metres d'alçada, units entre ells per una finestra, uns metres més endavant trobem un espai a la balma amb restes de murs d'uns 24 metres d'amplada, i 9,46 metres de fons mentre que l'alçada varia des dels 5,51 metres fins els 2,28 metres. Uns metres més endavant es pot accedir a un nivell més alt on trobem un petit conducte de 3,90 metres de fons i 4,50 metres per sota d'aquest, hi trobem l'entrada d'un habitacle d'uns 9 metres d'ample per 8,43 metres de fons, dividit per una paret. Aquest és el conducte més fosc i es troba força ple de terra i excrements dels ramats d'ovelles que l'han utilitzat. El conjunt de balmes no arriba als cent metres d'amplada, mentre que el punt més fondo és de 9,46 metres.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Vilanova de Meià
  • Comarca: Noguera
  • Unitat: Serres marginals - Est
  • Recorregut: 10 metres
  • Desnivell: 0 metres
  • Granunitat: Prepirineu
  • Litologia: Conglomerats
  • Bio: Speonomus (Speonomites) Velox Jeann Español-Villalta 12-4-1936
  • Última revisió: 2013-11-25 16:09:41

Situació


Situats a Tòrrec, (pertanyent al terme municipal de Vilanova de Meià), en el punt on es troba la bàscula, just enfront surt una pista, de seguida trobarem una desviació, haurem de seguir per l'esquerra, al cap de poc més de mig quilòmetre, la pista fa una serie de revolts i baixa fins el barranc de les Planes, la pista segueix paral·lel al barranc remuntant-lo, tot just creuat aquest, seguirem un sender a l'esquerra que segueix el barranc per l'altre marge, però ara en el mateix sentit de les aigües. Voltem un esperó rocós on es veuen uns tubs de conducció d'aigua i davallem cap el barranc de Fontfreda seguint el sender de l'esquerra, des d'aquest punt es veu la balma de la Vansa, creuem el barranc i seguim el sender que es dirigeix al barranc de la Tartera, el creuem i seguim cap el S, on un corriol ens portarà fins una fita situada en el llom que fa divisòria amb el barranc de la Coveta, remuntem pel llom en direcció N, fins arribar a la punta del cingle, seguirem cap a la dreta per la base del cingle pel vessant dret hidrogràfic del barranc de la Tartera, el corriol de primer baixa, per tot seguit remuntar fins arribar a les balmes.

Història

Encara que conegudes i habitades d'antic, (contemporànies de les de “La Vansa”), a nivell espeleològic la primera noticia que tenim és de l'exploració de caire biospeleològic, realitzada per F. Español i F. de Villalta el dia 12 d'abril de 1936.
Sembla que la raó de que un sol nom unifiqui els diferents fenòmens espeleològics, sigui l'existència d'un fort mur defensiu, avui gairebé enrunat, el qual anava paral·lel al cingle, a una distància d'un a dos metres, formant una mena de carrer davant dels habitatges.

Topos

Media

Biblio

  1. Cortés i Ribelles, Manuel.(1984).- El Montsec i Muntanyes Veïnes. Centre Excursionista de Lleida.
  2. Escolà i Boada, Oleguer (1970).- “Catálogo Espeleológico del Montsec”. Espeleòleg (11-12):453-541. ERE del CEC. Barcelona.
  3. Gàzquez i Pons, Josep Lluís (1995).-”Catàleg Espeleològic de la Noguera”. Grallera (3-4):1-90.GELL-CE Lleida.
  4. Vega, Josep de la. (1981).-”Aplec de documents arqueològics de les coves del Montsec i llur projecció a les comarques i serres properes”. Mediterrània (12): 1-359.
  5. Valles, Jordi de.(2009).-”Alt Urgell, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Solsonès, Urgell”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (2):1-384. EC Gràcia – FCE.