Avenc Nou de les Alzines

Per una boca de 2,50x1,50 metres es baixa un petit pou de -4 metres en forta rampa, que enllaça directament amb un altre pou de -10 metres, de forma acampanada i de 2 metres de diàmetre, arribant a una petita base dividida per un pont de roca, el qual deixa una obertura practicable d'un metre, per la que es pot baixar al següent pou de -7 metres, aquest pou enllaça amb un altre de -5 metres, que ens deixarà en una petita i estreta planta on trobem dos continuacions en forma de dos petits pous de -4 metres. Cal seguir pel que queda al costat contrari del que veníem baixant, arribant a una petita sala on forcem un pas d'un metre pel qual es pot continuar per un pou de -9,5 metres de forma irregular. Un cop a la base trobem un pou de -8,50 metres, en aquest pou trobem envans i ponts de roca, deixant-nos a la capçalera del “pou Yu-Yui” de -61 metres i fins a 8 metres de diàmetre, el qual està equipat amb quatre reinstal·lacions. A la base s'han desobstruït -4 metres sense trobar de moment continuació.

Seguint la pista que surt des de la carretera asfaltada del Pla de Sots d'Ossos i va al Pla d'Ardenya, un cop passat l'avenc Gran de les Alzines i abans de començar la baixada cap a la Creu d'Ardenya trobarem un camí a l'esquerra, seguint-lo en direcció Nord, en un centenar de metres ens situa en una dolina on encara s'observen restes d'una intervenció arqueològica realitzada el 2007. La cavitat queda a la banda S de la dolina, al costat de la vegetació i a 24 metres al S20O de l'avenc de les Alzines.
Durant molt de temps tota la zona d'influència de la dolina on es troben tant aquesta cavitat com altres dues cavitats properes (Av. de les Alzines, i Av. Pedro Picapiedra),s'ha catalogat erròniament al municipi de Vallirana, degut a les peculiaritats dels límits territorials, quan en realitat pertanyen al terme municipal de Begues.

La cavitat va ser desobstruïda i explorada la primavera del 2010 per arqueòlegs de Castelldefels fins la cota -19 metres de fondària, finalitzant la cavitat en aquest punt al no trobar cap continuació aparent. Membres del SpeleoCorb donant una volta per les boques de la zona, descobreixen aquesta nova cavitat de la qual no es tenia constància, observant que ja havia estat explorada al trobar “spits” a la boca. El 28 de novembre de 2010 exploren la cavitat equipant-la de nou i treien pedres del fons durant quatre hores, fins obrir-se un petit forat per on calcularen que les pedres queien uns 30-40 metres de fondària. El diumenge següent i després de varies hores d'esforç, aconsegueixen eixamplar el pas i baixar fins la nova base, d'on tenen que treure tot el material caigut del pou precedent. El següent cap de setmana aconsegueixen baixar fins una roca de grans dimensions que tapa la continuació, deixant només un pas reduït, pel qual al llençar pedres se senten a gran profunditat. El diumenge següent aconsegueixen retirar la pedra, instal·len una corda de 40 metres però es queden penjats al mig d'un pou de 8 metres de diàmetre sense veure el fons. Tornen amb una corda de 100 metres aconseguint arribar al fons del pou que mesura 61 metres de vertical, anomenant-lo “pou Yu-Yui” per la impressió que els va produir el primer dia al quedar penjat al mig del pou.
Actualment s'està treballant a la base d'aquest pou, on s'ha construït una paret de 2,50 metres d'alçada amb les pedres acumulades, i s'ha posat una xarxa de protecció per evitar la possible caiguda d'aquestes.

1. Valdepeñas, Pedro.(2012).-”L'Avenc nou de les Alzines”. EspeleoCAT (9):34-36. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

• Fotografies extretes del blog “Espeleobloc” post del dia 3-9-2012.