Avenc de les Alzines
Avenc de 34 metres de fondària a Begues
Característiques
- Tipus: Avenc
- Municipi: Begues
- Comarca: Baix Llobregat
- Unitat: Ordal, muntanyes de l'
- Recorregut: 258 metres
- Desnivell: 34 metres
- Gran unitat: Serralada Litoral
- Litologia: Calcàries
- Última revisió: 2024-05-27
Situació
Seguint la pista que surt des de la carretera asfaltada del Pla de Sots d'Óssos i va en direcció al Pla d'Ardenya, un cop passat l'avenc Gran de les Alzines i abans de començar la baixada cap a la Creu d'Ardenya, trobarem la zona d'aparcament i un camí a l'esquerra, seguint-lo en direcció Nord, en un centenar de metres ens situa en una dolina on encara s'observen restes d'una intervenció arqueològica realitzada el 2007. Les boques de la cavitat s'obren a ambdós costats d'una petita elevació que hi ha a la part E de la dolina.
També es pot accedir des de Vallirana des de la urbanització del Mas de les Fonts i la pista que puja al Pla d'Ardenya.
Curiosament, aquesta cavitat durant molt de temps s'ha catalogat erròniament al municipi de Vallirana, degut a les peculiaritats dels límits territorials, tota la zona d'influència de la dolina on es troba tant aquesta com les altres dues cavitats properes (Av. De la Carena de les Alzines i Av. Nou de les Alzines) pertanyen al terme municipal de Begues.
Topogràfics
Fotos
Descripció
Actualment (2024) la cavitat disposa de tres boques d'accés.
Si ens situem a la part S de la dolina a tocar de l'Avenc Nou de les Alzines i mirant cap el N, a la dreta de la dolina trobarem l'entrada clàssica de sempre, per aquesta entrada s'accedeix a un pou de -8 metres el qual incideix en un pou de -22 metres que arriba a -30 metres en una àmplia base on en el seu costat E trobem un parell de conductes ascendents.
A l'esquerra de la dolina trobem les altres dues boques, la més propera va a parar a la plataforma situada a -22,9 metres que es troba uns metres abans d'arribar al fondo de la sala, però aquest accés és més estret, a més de trobar-hi alguns blocs inestables. Per contra, la boca més allunyada presenta un pou directe fins aquesta plataforma, que pràcticament enllaça amb un pou estret d'uns 10 metres de fondària, a la base d'aquest pou, una curta rampa en mig d'una estretor ens situa en el punt més fondo de la cavitat.
Per un costat de l'estreta rampa trobem un curt pas que ens situa en la sala Fantasma, aquí hi trobem una mena de tendals que han col·locat a la forta rampa ascendent per evitar que l'aigua d'infiltració arrossegui el fang de les parets i taponin de nou el pas d'accés. Aquesta sala té una alçada fins la cúpula de +23 metres.
A la part superior dels tendals i en la part dreta trobem un pas estret que un cop superat ens situa en una rampa ascendent que va a parar a l'àmplia Sala dels Templers, anomenada així per una curiosa formació en forma de creu en una de les parets. En la part E de la sala trobem un pou ascendent, la cúpula del qual es situa a una alçada de +23 metres. Al costat NW de la sala trobem una altra cúpula que s'enlaira uns +9 metres, mentre que pel costat W de la sala trobem una forta rampa, a la part superior d'aquesta una nova cúpula s'enlaira fins els +21 metres.
A la base de la part superior de la rampa trobem dues gateres que finalitzen als pocs metres, però una d'elles disposa d'un pou ascendent de +11 metres.
El desnivell de la cavitat és de -34,5 metres, mentre que el recorregut és més interpretatiu. Si comptabilitzem el recorregut des de la boca superior fins al final de la cavitat, aquest és de 134 metres. Si a aquest recorregut li sumem el recorregut dels altres dos pous d'accés, llavors el recorregut és de 185 metres. Si a més hi sumem els pous que s'han escalat, llavors el recorregut és de 258 metres.
Història
La primera exploració va estar realitzada l'any 1962 pel GES del CMB.
No queda massa clar quan es va fer la primera exploració que va donar accés a l'actual Sala Fantasma, però tenim constància d'exploracions realitzades a finals dels anys seixanta.
Entre els anys 2006 i 2007 un grup d'arqueòlegs del Grup de Recerca del Quaternari del SERP de la Universitat de Barcelona, que també realitzaren treballs similars a l'avenc Gran de les Alzines, amb l'ajut d'una excavadora buiden totalment la dolina on s'obre la boca de l'avenc, arrasant tota la vegetació a bastants metres a la rodona. Això provoca l'obertura de dos noves boques que queden en una situació força inestable.
En una visita realitzada el desembre de 2009 s'observa que una de les boques ha quedat tapada pels sediments que havien acumulat al voltant de la dolina i que han estat arrossegats per la pluja. En una altra visita realitzada el juny de 2011 es constata que els sediments arrossegats per la pluja ja han obturat definitivament les dues boques obertes pels treballs dels arqueòlegs, així mateix la dolina poc a poc va recuperant el seu antic aspecte. Durant els següents anys l'únic accés a la cavitat es fa de nou per la boca primitiva, encara que el seu aspecte original ha quedat força modificat.
Arran dels treballs de desobstrucció realitzats els darrers anys al proper avenc Nou de les Alzines, obert inicialment pels arqueòlegs anteriorment citats, membres de l'EspeleoCorb l'any 2018 desobstrueixen de nou les altres dues boques de l'avenc de les Alzines.
Després de 14 anys sense poder accedir-hi, finalment el 16 de gener del 2022 s'aconsegueix accedir de nou a la Sala Fantasma (anteriorment se l'havia citat com a Pou de la Revolució). El terra d'aquesta sala s'ha cobert amb una làmina de cautxú de butil, per prevenir que l'entrada de filtracions ho torni a omplir de fang i ho sedimenti de nou.
L'any 2023 una nova desobstrucció a la Sala Fantasma, permet accedir a una nova sala de grans dimensions és la Sala dels Templers, el nom li ve donat a partir d'una curiosa formació a la paret en forma de creu.
L'exploració d'aquesta nova sala a possibilitat la realització de diverses escalades, algunes de les quals finalitzen a pocs metres de l'exterior.
En les tasques de desobstrucció, exploració i diversos intents de topografia de la cavitat que no van arribar a bon port, hi han participat moltes persones pertanyents a diversos Grups, entre les que podem citar a Joaquim Castaño (†), Francesc Romera, Pedro Valdepeñas, Lluís Domingo, Pere Miralles, Jaume Clemente, Francesc Alarcón, Manel Peloche, Jordi Coma, Xavier Galiana, Laura Besolí, David Prat, Judith Bertolí, Subi Gudanyol, Gorka Basterra, Tomás Garcia, Sandra Oliveras, Mikel Rodriguez, Jordi Mire, Laura Moreno, Alan Ruiz, Javi Pardo, Susana del Valle, Carlos Miranda, Ignasi López, Josep Subirana, Xavier Aliaga, Cesar Jiménez, Jordi Navarro, Montse Mañosa, Brauli Torres, Xavier Ruiz, i Manuel Ruiz.
El gener de 2024 en Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC) realitzen una nova topografia de la cavitat.
Comentaris dels usuaris (0)
Encara no hi ha comentaris.
Sigues el primer en compartir la teva experiència!
Exploracions registrades (0)
Encara no hi ha exploracions registrades.
Registra la teva visita a aquesta cavitat!
Bibliografia
Montoriol, J. (1964).- “Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del polje de Begues (Macizo de Garraf, Barcelona)”. Speleon (XV, 1-4): 3-38. Universidad de Oviedo
Garcia, J. (1977).-”Avenc de les Alzines”. Butlletí Centre Excursionista Viladecans (4):5-7.
Tolrà, A. (1979).-”Ensayo al catálogo espeleológico de Ordal (1)(Barcelona)”. Boletín Espeleológico SIEP (11):3-137.
Lloret Prieto, Jordi. (1979).-Catálogo Espeleológico del Pla d' Ardenya. (Tomo 1):1-106. Barcelona.
Rubinat Aumedes, Francesc. (2004)”Catàleg Espeleològic del Massís de l'Ordal”. EspeleoSie – Monogràfic pp:1-117. Barcelona.
Ferrer, Victor. (2006).-Avencs de Garraf i Ordal.
Porcel, Enric (2008).-”Els avencs de les Alzines, dels Arqueòlegs, dels Llambrics, de l'Emili Sabaté i Petit Pasant”. Cavernes (27):40-51. GEB.
Daura Luján, Joan; Sanz Borràs, Montserrat (2009).-”Historiografia dels jaciments plistocens al massís del Garraf i curs baix del Llobregat”. Treballs Mus. Geol. Barcelona (16):5-38.
Valles, Jordi de (2017).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Baix Llobregat. Vol. 6: 468 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona
Actualització de dades, nova topografia i fotografies, facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC). Maig de 2024.