Avenc de la Nevera

És una més de les múltiples depressions de la zona, aquesta de forma allargada i amb una petita cambra al seu extrem occidental d'on surten dues petites gateres que fineixen als pocs metres. El desnivell és de 5 metres (-2/+3). La topografia és exagerada, ja que s'inclou bona part de la depressió a cel obert que hi ha per accedir al que realment és la cavitat.

A la carretera BV-4243 que de Castellar del Riu puja als Rasos de Peguera, en el quilòmetre 12,9 a 250 metres abans d'arribar al Coll del Sant Crist, de la dreta de la carretera surt una pista tancada al pas de vehicles que en 2,1 quilòmetres ens durà fins la Collada dels Rasets, on hi ha una bassa d'aigua gran part de l'any.
Des de la Collada dels Rasets seguirem la pista en pujada cap el S, en direcció a la Torreta dels Enginyers (instal·lació d'antenes) durant 100 metres, ens desviarem 18 metres a l'esquerra on trobarem l'Avenc dels Quatre, des d'aquest ens dirigirem en direcció E10N durant 42 metres ací trobarem l'enfonsament on es troben l'Avenc del Campament i l'Avenc de les Pedres. Caldrà continuar en direcció E durant 52 metres per trobar l'avenc de la Nevera.

La SIRE-UEC de Sants, la localitza els dies 25 i 26 de maig del 1969, i l'explora el 23 i 24 de juny del mateix any.
El GE Badalona durant una campanya de prospecció portada a terme durant la segona meitat de la dècada del 2000, l'explora i topografia passant a denominar-la Forat R-2 de Rasets, mentre que Jordi de Valles en el Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol. 3, la cita com Forat de la Nevera.

1. Borràs, J; Miñarro, JM.; Talavera, F.(1980).-”l'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.5):56-58. Ed. Políglota. Barcelona.
2. Miñarro, J.M.(1970).-”Sobre algunos fenómenos espeleológicos desarrollados en els Rasets (Rasos de Peguera)”. Bol. Inf. SIRE (3):8-10. SIRE-UEC Sants. Barcelona.
3. Valles, Jordi de.(2009).-”Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Ripollès”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.3):36-37. ECG-FCE.

• Coordenades, dades i fotografies facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC).