Avenc del Campament

Un pou de 15 metres ens deixa en una diàclasi d'un metre d'amplada i uns 8 de llargada. Baixant la rampa arribem a la cota màxima de -17 metres.

A la carretera BV-4243 que de Castellar del Riu puja als Rasos de Peguera, en el quilòmetre 12,9 a 250 metres abans d'arribar al Coll del Sant Crist, de la dreta de la carretera surt una pista tancada al pas de vehicles que en 2,1 quilòmetres ens durà fins la Collada dels Rasets, on hi ha una bassa d'aigua gran part de l'any.
Des de la Collada dels Rasets seguirem la pista en pujada cap el S, en direcció a la Torreta dels Enginyers (instal·lació d'antenes) durant 100 metres, ens desviarem 18 metres a l'esquerra on trobarem l'Avenc dels Quatre, des d'aquest ens dirigirem en direcció E10N durant 42 metres on trobarem l'enfonsament on es troben en la part occidental d'aquest l'Avenc del Campament o del Cim d'Estela i en la part oriental l'avenc de les Pedres o R.1B de Rasets.

Els dies 14 i 15 d'agost del 1964 cinc membres de l'ERE de l'AEC (Tomàs Deu, Miquel Pagès, Jordi Agustí, Salvador Pijoan i Joan Armendàriz) és dirigeixen al Forat d'Estela, però s'equivoquen i passen de llarg la Roca d'Auró on es troba la cavitat i fan cap als Rasets, aquí troben una primera cavitat que anomenen “Cim d'Estela” tot i que aquest cim queda força allunyat del lloc en qüestió.
La cavitat estava obstruïda als pocs metres, i mentre intenten desobstruir-la un d'ells va anar a fer un tomb pels voltants i tornà dient que havia trobat una altra cavitat, deixen la desobstrucció i exploren aquesta nova cavitat que ells anomenen Avenc Fred i que no és altra que la Bòfia de Rasets.
Els dies 25 i 26 de maig del 1969 la SIRE-UEC de Sants realitza una prospecció a la zona dels Rasets i localitza diverses cavitats, hi tornen els dies 22 al 24 de juny del mateix any, instal·lant un campament al costat d'una cavitat que a diferència de les altres cavitats properes aquesta no tenia cap nom pintat a la boca, el van anomenar “Avenc del Campament” i procediren a la seva desobstrucció, casualment es tractava de la mateixa cavitat que intentaren desobstruir anys abans l'ERE de l'AEC i que havien anomenat “Avenc Cim d'Estela”.
L'ERE de l'AEC hi torna el juliol de 1970 en que entre d'altres exploren i topografien la cavitat la qual havia estat desobstruïda l'any anterior per la SIRE-UEC Sants.
L'any 2005 membres de GE Badalona exploren i topografien de nou diverses cavitats de la zona dels Rasets, per acabar-ho d'envitricollar aquests reanomenen totes les cavitats amb les sigles “R”, en aquest cas el nom que li assignen és el “R.1A de Rasets”.

1. Borràs, J; Miñarro, JM.; Talavera, F.(1980).-”l'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.5):56-58. Ed. Políglota. Barcelona.
2. Armendariz, Joan.(1979).-”Cim Estel·la 64”. Butll. Divul. Espeleol. (0):14-17. ERE.AE Catalunya. Barcelona
3. Elias Balaña, Ferran.(1972).-”Exploración de los avencs de los Rassos de Peguera (Berga) y Pla d'Ardenya”. Comunicaciones 2º Simpos. Metodología espeleológica (monogràfic):VI-1/1-13. SIE.CE Àliga.
4. Elias Balanyà, Ferran.(1979).-”Operació Cim Estel.la 70”. Butll. Divul. Espeleol. (0):122-133. ERE.AE Catalunya. Barcelona.
5. Miñarro, J.M.(1970).-”sobre algunos fenómenos espeleológicos desarrollados en els Rasets (Rasos de Peguera)”. Bol. Inf. SIRE (3):8-10. SIRE-UEC Sants. Bracelona.
6. Valles, Jordi de.(2009).-”Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Ripollès”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.3):36-37. ECG-FCE.

• Coordenades, dades i fotografies facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC).