Bòfia de Rasets
Avenc de 65 m. de fondària a la zona de Rasets (Castellar del Riu).
A
l'extrem S de la depressió, trobem un passadís descendent que ens
porta a una sala, aquí podem observar dues boques al sostre, es
tracta de dos pous, un de 9,30 metres i l'altre de 7,40 metres,
aquestes boques estan situades en un replà del llavi superior de la
dolina. Tenim un sostre de 10 metres d'alçada i una amplada que està
al votant dels 5 metres.
Davallarem
un pou de 12,50 metres i continuarem baixant per un corredor que als
11 metres de recorregut, gira sobtadament a l'esquerra. En aquesta
primera rampa trobem troncs llançats des de l'exterior provinents
d'antigues tales d'arbres.
Continuarem
baixant per una galeria de 0,60 metres d'amplada per 10,50 metres
d'alçada durant 11 metres més i gira cap a la dreta, i 7 metres més
enllà tornem a girar a l'esquerra. La galeria aquí té 1,50 metres
d'amplada, i pel que fa a l'alçada si bé al principi arriba als 21
metres, una sèrie de blocs encastats a les parets el fa de seguida
baixar fins a 1,50 metres.
Tot
seguit trobem un tronc i un pou de 5,80 metres amb una amplada de 2
metres. Baixat aquest continuem uns metres fins a trobar un pou de
7,40 metres. Aquí ens trobem en una galeria estructurada en una
diàclasi de direcció E-O, amb una amplada de 0,70 metres i una
alçada de 5 metres. Si avancem en direcció O, a uns 4 metres trobem
un gran caos de blocs, pujant una mica per sobre d'ells trobem una
entrada de 2,50X0,50 metres, que dóna pas a una galeria descendent
força inestable, que als 17 metres de recorregut fineix assolint la
màxima fondària de la cavitat.
Situats
de nou a la base del pou de 7,40 metres, trobarem una galeria en
direcció N, als 5 metres de recorregut observem a la dreta un gran
bloc que dissimula l'accés a un pou de 12 metres, la base d'aquest
ens situa a una fondària de -64 metres. De nou a la galeria on hi ha
el gran bloc, als 5 metres aquesta gira a la dreta per acabar 4
metres més enllà en un despreniment de blocs. Les mides d'aquesta
galeria són de 0,70 metres d'amplada per uns 3 metres d'alçada.
Una
característica d'aquesta cavitat a tenir en compte, és el corrent
d'aire gèlid que la recorre.
- Tipo: Avenc
- Municipi: Castellar del Riu
- Comarca: Berguedà
- Unitat: Peguera - Ensija
- Recorregut: 157 metres
- Desnivell: 65 metres
- Granunitat: Prepirineu
- Litologia: Conglomerats
- Bio:
- Última revisió: 2014-12-27 15:19:37
Situació
A
la zona dels Rasets, al N de la Roca d'Oró. A l'esquerra de la pista
que puja a la torre de comunicacions, uns metres més amunt de
l'avenc del Campament, es localitza fàcilment degut a la seva
ubicació en una àmplia dolina.
Coordenades
aproximades.
Història
Segons
ens havia comentat l'Emili Sabaté fa molts anys, ell amb altres
companys de la SES – CE Puigmal havien visitat la cavitat cap a
l'any 1958 o 1959. Sempre van creure que havien estat al llegendari i
proper Forat d'Estela.
Localitzada i explorada en el decurs
de la campanya que l'ERE de l'AEC portà a terme a la zona dels
Rasets entre els anys 1964 i 1970. No és fins el juliol del 1970 que
l'exploren totalment, però fan una topografia que dóna una fondària
molt exagerada (-104 m.).
L'any anterior, el maig del 1969,
membres de la SIRE – UEC Sants són informats pels guardes del
refugi dels Rasos que dalt els Rasets hi ha una bòfia gran.
La localitzen i troben el nom d'Avenc Fred pintat per l'ERE de l'AEC.
Un mes més tard l'exploren i realitzen la primera topografia que ja
dóna com a punt de màxima fondària la cota –65 metres.
L'any 1973 torna a ser topografiada,
ara per la SIE – CEA, i pel fet de situar la cota 0 al llavi
superior, dóna una fondària de -71 metres.
Quan l'any 1980 es fa el volum
corresponent al Berguedà del Catàleg Espeleològic de Catalunya, es
decideix passar a anomenar-la Bòfia dels Rasets.
El GE Badalona durant
la campanya de prospecció portada a terme durant la segona meitat de
la dècada del 2000, la denomina bòfia R-4 de Rasets i a la
topografia que porten a terme fixen també la cota de màxima
fondària en –65 metres.
Topos
Media
Biblio
- Armendariz, Joan.(1979).-”Cim Estel.la 64”. Butll. Divul. Espeleol. (0):122-133. ERE.AE Catalunya. Barcelona.
- Borràs, J; Miñarro, JM.; Talavera, F.(1980).-”l'urgell, el solsonès, la segarra i el berguedà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.5):54-55. Ed. Políglota. Barcelona.
- Elias Balaña, Ferran.(1972).-”Exploración de los avencs de los Rassos de Peguera (Berga) y Pla d'Ardenya”. Comunicaciones 2º Simpos. Metodología espeleológica (monogràfic):VI-1/1-13. SIE.CE Àliga.
- Elias Balanyà, Ferran.(1979).-”Operació Cim Estel.la 70”. Butll. Divul. Espeleol. (0):122-133. ERE.AE Catalunya. Barcelona
- Iñigo, G. (1976).- ·Avenc Fred y Forat d'Estela (Rasos de Peguera)”. EspeleoSie (18): 21-27. SIE – CE Àliga. Barcelona
- Miñarro, J.M. (1970).-”Sobre algunos fenómenos espeleológicos desarrollados en Els Rasets (Rasos de peguera-Barcelona)”. Bol. Infor. SIRE (3):8-10. SIRE-UEC de Sants. Barcelona.
- Valles, Jordi de.(2009).-”Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Ripollès”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.3):113-115. ECG-FCE.