Espeleo World

Bòfia de Rasets

Avenc de 65 m. de fondària a la zona de Rasets (Castellar del Riu).


A l'extrem S de la depressió, trobem un passadís descendent que ens porta a una sala, aquí podem observar dues boques al sostre, es tracta de dos pous, un de 9,30 metres i l'altre de 7,40 metres, aquestes boques estan situades en un replà del llavi superior de la dolina. Tenim un sostre de 10 metres d'alçada i una amplada que està al votant dels 5 metres.
Davallarem un pou de 12,50 metres i continuarem baixant per un corredor que als 11 metres de recorregut, gira sobtadament a l'esquerra. En aquesta primera rampa trobem troncs llançats des de l'exterior provinents d'antigues tales d'arbres.
Continuarem baixant per una galeria de 0,60 metres d'amplada per 10,50 metres d'alçada durant 11 metres més i gira cap a la dreta, i 7 metres més enllà tornem a girar a l'esquerra. La galeria aquí té 1,50 metres d'amplada, i pel que fa a l'alçada si bé al principi arriba als 21 metres, una sèrie de blocs encastats a les parets el fa de seguida baixar fins a 1,50 metres.
Tot seguit trobem un tronc i un pou de 5,80 metres amb una amplada de 2 metres. Baixat aquest continuem uns metres fins a trobar un pou de 7,40 metres. Aquí ens trobem en una galeria estructurada en una diàclasi de direcció E-O, amb una amplada de 0,70 metres i una alçada de 5 metres. Si avancem en direcció O, a uns 4 metres trobem un gran caos de blocs, pujant una mica per sobre d'ells trobem una entrada de 2,50X0,50 metres, que dóna pas a una galeria descendent força inestable, que als 17 metres de recorregut fineix assolint la màxima fondària de la cavitat.
Situats de nou a la base del pou de 7,40 metres, trobarem una galeria en direcció N, als 5 metres de recorregut observem a la dreta un gran bloc que dissimula l'accés a un pou de 12 metres, la base d'aquest ens situa a una fondària de -64 metres. De nou a la galeria on hi ha el gran bloc, als 5 metres aquesta gira a la dreta per acabar 4 metres més enllà en un despreniment de blocs. Les mides d'aquesta galeria són de 0,70 metres d'amplada per uns 3 metres d'alçada.
Una característica d'aquesta cavitat a tenir en compte, és el corrent d'aire gèlid que la recorre.

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Castellar del Riu
  • Comarca: Berguedà
  • Unitat: Peguera - Ensija
  • Recorregut: 157 metres
  • Desnivell: 65 metres
  • Granunitat: Prepirineu
  • Litologia: Conglomerats
  • Bio:
  • Última revisió: 2014-12-27 15:19:37

Situació


A la zona dels Rasets, al N de la Roca d'Oró. A l'esquerra de la pista que puja a la torre de comunicacions, uns metres més amunt de l'avenc del Campament, es localitza fàcilment degut a la seva ubicació en una àmplia dolina.
Coordenades aproximades.

Història


Segons ens havia comentat l'Emili Sabaté fa molts anys, ell amb altres companys de la SES – CE Puigmal havien visitat la cavitat cap a l'any 1958 o 1959. Sempre van creure que havien estat al llegendari i proper Forat d'Estela.
Localitzada i explorada en el decurs de la campanya que l'ERE de l'AEC portà a terme a la zona dels Rasets entre els anys 1964 i 1970. No és fins el juliol del 1970 que l'exploren totalment, però fan una topografia que dóna una fondària molt exagerada (-104 m.).
L'any anterior, el maig del 1969, membres de la SIRE – UEC Sants són informats pels guardes del refugi dels Rasos que dalt els Rasets hi ha una bòfia gran. La localitzen i troben el nom d'Avenc Fred pintat per l'ERE de l'AEC. Un mes més tard l'exploren i realitzen la primera topografia que ja dóna com a punt de màxima fondària la cota –65 metres.
L'any 1973 torna a ser topografiada, ara per la SIE – CEA, i pel fet de situar la cota 0 al llavi superior, dóna una fondària de -71 metres.
Quan l'any 1980 es fa el volum corresponent al Berguedà del Catàleg Espeleològic de Catalunya, es decideix passar a anomenar-la Bòfia dels Rasets.
El GE Badalona durant la campanya de prospecció portada a terme durant la segona meitat de la dècada del 2000, la denomina bòfia R-4 de Rasets i a la topografia que porten a terme fixen també la cota de màxima fondària en –65 metres.

Topos

Media

Biblio

  1. Armendariz, Joan.(1979).-”Cim Estel.la 64”. Butll. Divul. Espeleol. (0):122-133. ERE.AE Catalunya. Barcelona.
  2. Borràs, J; Miñarro, JM.; Talavera, F.(1980).-”l'urgell, el solsonès, la segarra i el berguedà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.5):54-55. Ed. Políglota. Barcelona.
  3. Elias Balaña, Ferran.(1972).-”Exploración de los avencs de los Rassos de Peguera (Berga) y Pla d'Ardenya”. Comunicaciones 2º Simpos. Metodología espeleológica (monogràfic):VI-1/1-13. SIE.CE Àliga.
  4. Elias Balanyà, Ferran.(1979).-”Operació Cim Estel.la 70”. Butll. Divul. Espeleol. (0):122-133. ERE.AE Catalunya. Barcelona
  5. Iñigo, G. (1976).- ·Avenc Fred y Forat d'Estela (Rasos de Peguera)”. EspeleoSie (18): 21-27. SIE – CE Àliga. Barcelona
  6. Miñarro, J.M. (1970).-”Sobre algunos fenómenos espeleológicos desarrollados en Els Rasets (Rasos de peguera-Barcelona)”. Bol. Infor. SIRE (3):8-10. SIRE-UEC de Sants. Barcelona.
  7. Valles, Jordi de.(2009).-”Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Ripollès”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.3):113-115. ECG-FCE.