Bòfia de Rasets

A l'extrem S de la depressió, trobem un passadís descendent que ens porta a una sala, aquí podem observar dues boques al sostre, es tracta de dos pous, un de 9,30 metres i l'altre de 7,40 metres, aquestes boques estan situades en un replà del llavi superior de la dolina. Tenim un sostre de 10 metres d'alçada i una amplada que està al votant dels 5 metres.
Davallarem un pou de 12,50 metres i continuarem baixant per un corredor que als 11 metres de recorregut, gira sobtadament a l'esquerra. En aquesta primera rampa trobem troncs llançats des de l'exterior provinents d'antigues tales d'arbres.
Continuarem baixant per una galeria de 0,60 metres d'amplada per 10,50 metres d'alçada durant 11 metres més i gira cap a la dreta, i 7 metres més enllà tornem a girar a l'esquerra. La galeria aquí té 1,50 metres d'amplada, i pel que fa a l'alçada si bé al principi arriba als 21 metres, una sèrie de blocs encastats a les parets el fa de seguida baixar fins a 1,50 metres.
Tot seguit trobem un tronc i un pou de 5,80 metres amb una amplada de 2 metres. Baixat aquest continuem uns metres fins a trobar un pou de 7,40 metres. Aquí ens trobem en una galeria estructurada en una diàclasi de direcció E-O, amb una amplada de 0,70 metres i una alçada de 5 metres. Si avancem en direcció O, a uns 4 metres trobem un gran caos de blocs, pujant una mica per sobre d'ells trobem una entrada de 2,50X0,50 metres, que dóna pas a una galeria descendent força inestable, que als 17 metres de recorregut fineix assolint la màxima fondària de la cavitat.
Situats de nou a la base del pou de 7,40 metres, trobarem una galeria en direcció N, als 5 metres de recorregut observem a la dreta un gran bloc que dissimula l'accés a un pou de 12 metres, la base d'aquest ens situa a una fondària de -64 metres. De nou a la galeria on hi ha el gran bloc, als 5 metres aquesta gira a la dreta per acabar 4 metres més enllà en un despreniment de blocs. Les mides d'aquesta galeria són de 0,70 metres d'amplada per uns 3 metres d'alçada.
Una característica d'aquesta cavitat a tenir en compte, és el corrent d'aire gèlid que la recorre.

A la carretera BV-4243 que de Castellar del Riu puja als Rasos de Peguera, en el quilòmetre 12,9 a 250 metres abans d'arribar al Coll del Sant Crist, de la dreta de la carretera surt una pista tancada al pas de vehicles que en 2,1 quilòmetres ens durà fins la Collada dels Rasets, on hi ha una bassa d'aigua gran part de l'any.
Des de la Collada dels Rasets seguirem la pista en pujada cap el S, en direcció a la Torreta dels Enginyers (instal·lació d'antenes) durant 185 metres, sortirem de la pista per l'esquerra i trobarem la Cova del Camallero a 28 metres d'aquesta, seguirem en direcció NE durant 35 metres i trobarem el gran enfonsament de la Bòfia dels Rasets.

Segons ens havia comentat l'Emili Sabaté fa molts anys, ell amb altres companys de la SES – CE Puigmal havien visitat la cavitat cap a l'any 1958 o 1959. Sempre van creure que havien estat al llegendari i proper Forat d'Estela.
Localitzada i explorada en el decurs de la campanya que l'ERE de l'AEC portà a terme a la zona dels Rasets entre els anys 1964 i 1970. No és fins el juliol del 1970 que l'exploren totalment, però fan una topografia que dóna una fondària molt exagerada (-104 m.).
L'any anterior, el maig del 1969, membres de la SIRE – UEC Sants són informats pels guardes del refugi dels Rasos que dalt els Rasets hi ha una bòfia gran. La localitzen i troben el nom d'Avenc Fred pintat per l'ERE de l'AEC. Un mes més tard l'exploren i realitzen la primera topografia que ja dóna com a punt de màxima fondària la cota –65 metres.
L'any 1973 torna a ser topografiada, ara per la SIE – CEA, i pel fet de situar la cota 0 al llavi superior, dóna una fondària de -71 metres.
Quan l'any 1980 es fa el volum corresponent al Berguedà del Catàleg Espeleològic de Catalunya, es decideix passar a anomenar-la Bòfia dels Rasets.
El GE Badalona durant la campanya de prospecció portada a terme durant la segona meitat de la dècada del 2000, la denomina bòfia R-4 de Rasets i a la topografia que porten a terme fixen també la cota de màxima fondària en –65 metres.

1. Borràs, J; Miñarro, JM.; Talavera, F.(1980).-”l'urgell, el solsonès, la segarra i el berguedà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.5):56-58. Ed. Políglota. Barcelona.
2. Armendariz, Joan.(1979).-”Cim Estel.la 64”. Butll. Divul. Espeleol. (0):14-17. ERE.AE Catalunya. Barcelona
3. Elias Balaña, Ferran.(1972).-”Exploración de los avencs de los Rassos de Peguera (Berga) y Pla d'Ardenya”. Comunicaciones 2º Simpos. Metodología espeleológica (monogràfic):VI-1/1-13. SIE.CE Àliga.
4. Elias Balanyà, Ferran.(1979).-”Operació Cim Estel.la 70”. Butll. Divul. Espeleol. (0):122-133. ERE.AE Catalunya. Barcelona.
5. Miñarro, J.M.(1970).-”sobre algunos fenómenos espeleológicos desarrollados en els Rasets (Rasos de Peguera)”. Bol. Inf. SIRE (3):8-10. SIRE-UEC Sants. Bracelona.
6. Valles, Jordi de.(2009).-”Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Ripollès”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.3):36-37. ECG-FCE.

• Coordenades, dades i fotografies facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC).