Avenc de les Pedres

Descripció: Els primers exploradors van publicar, l'any 1972, la següent descripció (text original en castellà):
“La boca de la cavitat s'obre en una de les depressions del terreny (engolidors) existents en el mateix pla i que ha provocat les obertures d'altres avencs propers i que a l'hivern engoleixen gran quantitat d'aigua i neu.
La boca exterior dóna accés a la primera sala de 12 m de profunditat. Es pugen 4 m per una rampa de forta inclinació i es troba un pou de 4 m de profunditat per on es va a parar a l'entrada de la segona sala, a 20 m de profunditat. Per un corredor de 16 m de longitud, en fort pendent, canvis bruscs de direcció i parets paral·leles es troba un altre pendent de gran inclinació, 70º, donant accés a la tercera sala de dimensions menors que les altres. En aquesta s'obre un pou de 30 m de profunditat i dimensions 7 x 1 m, en forma de bretxa acabada en punta i amb el 4 últims metres impracticables. El descens és totalment vertical.
La profunditat màxima de la cavitat és de 78 m amb un recorregut de 90 m.”


Recentment (juny 2021) s'ha pogut constatar que, per una boca estreta oberta en la depressió, es penetra en un pou d'uns 10 m de desnivell. Al seu fons, una rampa ascendent porta fins la boca, molt estreta, d'un nou pou que no sembla de gaire profunditat, d'aspecte tenebrós i amb alguns blocs al llarg del seu recorregut. Les parets de la cavitat són molt inestables i plenes de fang, la qual cosa dificulta fer una instal·lació amb uns mínims de seguretat. Tot això va fer desistir en baixar-lo.



Nota: molt probablement el desnivell de la cavitat sigui inferior a l'indicat pels primers exploradors, més si tenim en compte que totes les revisions topogràfiques d'aquestes cavitats que s'han fet posteriorment han donat un desnivell menor.

A la carretera BV-4243 que de Castellar del Riu puja als Rasos de Peguera, en el quilòmetre 12,9 a 250 metres abans d'arribar al Coll del Sant Crist, de la dreta de la carretera surt una pista tancada al pas de vehicles que en 2,1 quilòmetres ens durà fins la Collada dels Rasets, on hi ha una bassa d'aigua gran part de l'any.
Des de la Collada dels Rasets seguirem la pista en pujada cap el S, en direcció a la Torreta dels Enginyers (instal·lació d'antenes) durant 100 metres, ens desviarem 18 metres a l'esquerra on trobarem l'Avenc dels Quatre, des d'aquest ens dirigirem en direcció E10N durant 42 metres on trobarem l'enfonsament on es troben en la part occidental d'aquest l'Avenc del Campament o del Cim d'Estela i en la part oriental l'Avenc de les Pedres o R.1B de Rasets.

Explorat per primera vegada per l'ERE de l'AEC el maig de 1967, aquests hi tornen el maig de 1970 per fer la topografia. El juny de 1969 membres de la SIRE – UEC Sants el localitzen però no l'exploren. A la boca encara es mantenia el nom pintat pels seus primers exploradors.
L'any 2005 membres de GE Badalona exploren i topografien de nou diverses cavitats de la zona dels Rasets, per acabar-ho d'envitricollar aquests reanomenen totes les cavitats amb les sigles “R”, en aquest cas el nom que li assignen és el “R.1B de Rasets”, però sembla no l'identifiquen amb l'Avenc de les Pedres.
El juny de 2021, F. Rubinat i J. Serrano baixen el primer pou i constaten, per la primera descripció i per un croquis de situació que havien publicat el 1972 els membres de l'ERE – AEC, que es tracta de l'Avenc de les Pedres que, des de feia 50 anys, no s'havia pogut identificar.

1. Borràs, J; Miñarro, JM.; Talavera, F.(1980).-”l'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.5):56-58. Ed. Políglota. Barcelona.
2. Armendariz, Joan.(1979).-”Cim Estel·la 64”. Butll. Divul. Espeleol. (0):14-17. ERE-AE Catalunya. Barcelona
3. Elias Balaña, Ferran.(1972).-”Exploración de los avencs de los Rassos de Peguera (Berga) y Pla d'Ardenya”. Comunicaciones 2º Simpos. Metodología espeleológica (monogràfic):VI-1/1-13. SIE.CE Àliga.
4. Elias Balanyà, Ferran.(1979).-”Operació Cim Estel.la 70”. Butll. Divul. Espeleol. (0):122-133. ERE-AE Catalunya. Barcelona.
5. Miñarro, J.M.(1970).-”Sobre algunos fenómenos espeleológicos desarrollados en els Rasets (Rasos de Peguera)”. Bol. Inf. SIRE (3):8-10. SIRE-UEC Sants. Barcelona.
6. Valles, Jordi de.(2009).-”Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Ripollès”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.3):36-37. ECG-FCE.

• Coordenades, dades i fotografies facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC).