Avenc Abat Escarré

Un primer ressalt de 5 metres ens situa al començament d'un estret laminador (el pas més molest de tota la cavitat), que dóna pas a un pou de 14 metres bastant ampli. Just a uns 4 metres per sota del laminador es troba un meandre desfonat que després de passar una finestra ens situa al començament de la denominada “Via A”. S'accedeix a una petita sala i seguim per un pas fet entre columnes i colades, anant a fer cap a un pou acampanat de 7 m, amb una base molt estreta, a mig metre del sòl es troba la continuació en un pou de 13 m, la base del qual comunica amb la “Via B” mitjançant dos amplis pòrtics. Des d'ací surt un pronunciat meandre de còmode recorregut fins arribar a un ressalt de 3 metres, on la base acostuma a estar coberta d'aigua. Per sota del meandre existeix una estreta i llarga gatera  obturada en alguns punts per fustes i pedres. La base del ressalt de 3 metres es troba sobre una gran colada, i deixa pas a un pou de 5 metres, a 3 metres del sòl un pas estret dóna accés a un conducte que va a parar a la capçalera del pou final (representat en croquis a la topografia). La continuació segueix per un modest meandre en pronunciat pendent que ens situa en un ampli pou de 9 metres. L'allargada base d'aquest ens dona dos continuacions, per una banda, una fàcil gatera ens duu de nou a la “Via B” a pocs metres del seu final. La més factible i ampla ens situa en una finestra a la meitat d'un pou i a 12 metres de la seva base, on dos grans blocs oculten un curt ressalt on s'arriba a -83 metres.
Situats de nou a l'entrada de la cavitat i baixat el pou de 14 metres estem a la “Via B” , arribem a la cúpula d'un pou esglaonat fàcilment desgrimpable, a la base trobem la unió amb l'altra Via, en un extrem s'obre un curt pas estret que ens duu a un pou inclinat, el qual enllaça amb un bonic P-6 seguit d'un P-7 i un P-17 de formes cilíndriques, a la base d'aquest darrer pou trobem un meandre de secció reduïda que ens porta a un ressalt de 3 metres, que ens situa en una sala allargada on s'obren dos continuacions verticals, per la més ampla baixem un pou de 5 metres  on trobem dues petites sales de poca importància i unes gateres que acaben obstruïdes. Per l'altra continuació, un ressalt de pocs metres dóna  a un pas baix, darrera el qual comença una galeria ascendent que acaba fent-se impenetrable.

Està situat uns 95 metres al NE de l'Avenc Pompeu Fabra i una vintena de metres de la pista que voreja la pedrera del Pla d'Ardenya, encara que aquesta pista periòdicament pateix alguna modificació per part de la pedrera, aquesta darrera data podria no ser massa exacta.

Desobstruïda i explorada per l'ERE de l'AEC de Vallirana durant els anys 1969-1970.
Actualment tant aquesta cavitat com la veïna Pompeu Fabra, no estan afectades per la pedrera, ja que es va arribar a un acord entre l'empresa “extractora” i el departament de Medi Ambient de la Generalitat, concretament la Secció de Restauració d'Activitats Extractives, per modificar els límits de la pedrera per tal de que no quedessin afectades cap de les dues cavitats. En aquella reunió a peu de cavitat feta l'any 1997 per tal de preservar el patrimoni espeleològic hi van participar el cap de la Secció de Restauració i el gerent de l'empresa propietària de la “pedrera de Can Montaner” amb la participació del malaurat Albert Vergés  i en Francesc Rubinat, ex-presidents de la Federació Catalana d'Espeleología així com en Pablo García, ex-vocal d'ecologia de la FCE.
Malauradament, els treballs de restauració ni tant sols han començat després de 12 anys, quan en aquell moment ja eren previstos de fer. 

1. Cardona Oliván, F. (1990).-“El Sistema Mediterrani i la Depressió Central” Grans Cavitats de Catalunya (II):300-310. EC Gràcia. Barcelona.
2. Asensio, A.(1992).-“Notas sobre el avenc Abad Escarré y cavidades destruidas en la planicie de Ardenya-Vallirana-”.Espeleología SIES (1):47-52. SIES- CCR l'Avenç.Esplugues de Llobregat

• Fotos 'JNC' facilitades per Jordi Navarro, (Centre Excursionista de Castellar del Vallès).