Skip to main content
Avenc Pompeu Fabra

Avenc Pompeu Fabra

Avenc de 104 metres de desnivell al municipi de Vallirana.

Vallirana • Baix Llobregat 360m 104m

Avenc de 104 metres de desnivell al municipi de Vallirana.

Característiques

Situació

Situats a la caseta o colomar que hi ha al poliè del Pla d'Ardenya, cal seguir en direcció a la pedrera fins trobar la pista que la voreja, cal seguir-la cap a l'esquerra en direcció a la Creu d'Ardenya, quan arribem a la zona més planera veurem un enorme roc a l'esquerra del camí, al seu costat s'obre la cavitat.

Mapa

Boques

Comprova sempre les coordenades i les condicions d'accés abans de sortir.

  1. Pompeu Fabra, Avenc

    Altitud: 453 m

    41.360100, 1.919700
    UTM 31T (ED 50) 409741 4579499
Descarregar totes les boques en GPX

Fotos

Avenc Pompeu Fabra - Foto, Vallirana, Baix LlobregatVeure imatge
Clic per ampliar

Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Imatge © del seu autor.

Imatge 1 de 7

Descripció

Morfologia

La boca s'obre al mig del rascler en una petita depressió. Un primer pou de 5 metres seguit d'un pas estret i uns quants ressalts, el darrer de 3 metres, porten fins a la primera partició de pous; el més meridional ateny els 9 metres (cota -22 m), unint-se a l'altre mitjançant dues obertures verticals i una horitzontal. Tot seguit ve un pou de 23 metres. A la base del pou de -23 metres hi ha tres continuacions: un petit pou que fineix als 4 metres, un altre que possiblement comuniqui amb les cavitats inferiors però que es fa impenetrable, i un tercer que en dos salts de 2 i 4 metres dona a una petita sala amb molta formació. D'aquí surt un pou de 12 metres que situa en un balcó a -64 metres, d'on surt la darrera vertical de 25 metres i fins a 10 metres de diàmetre d'aquesta via “normal”. A la paret d'aquest pou, un parell de metres per sota de l'esmentat balcó a -66 metres s'obre una finestra que comunica amb una sala lateral que, després de quatre salts d'un metre cadascun de terme mig, porta cap a un altre pou paral·lel al de 25 metres i que va a comunicar amb aquest en la part alta del con d'enderrocs que s'amunteguen sobre una de les seves parets a 5 metres del fons. Pujant aquests mateixos 5 metres des de la base del pou i baixant la vertical formada al vessant oposat, s'arriba a una petita sala lateral a -88 metres, a la paret de la qual, a 1'6 metres del sol, es troba l'entrada a una sèrie de gateres i minses sales que tenen 64 metres de recorregut, acabant en una sala de 8x5 metres. Uns metres abans de la sala es pot baixar entre blocs en precari equilibri fins als -93 metres, punt final de la “via normal”. Situats de nou al balcó a -64 metres i remuntant uns 3 metres per damunt es troba una sala amb molta inclinació, estructurada a la mateixa diàclasi que el pou de 12 metres. En aquesta sala hi ha les següents continuacions: un pou de 7 metres que porta a la volta de la sala situada 2 metres per dessota de l'esmentat balcó i que el seu fons portava fins al pou paral·lel al de 25 metres; una boca superior d'aquest mateix pou, a 28 metres sobre el seu fons; un altre petit pou de 3 metres que és un cul de sac i gairebé al seu costat l'entrada d'una nova vertical de 8 metres que comunica amb un altre pou de 9 metres; després de la darrera vertical hi ha una galeria amb forta inclinació on a la seva part més alta s'obre una finestra a 16 metres del fons del pou de 25 metres. Baixant la galeria en pendent on es troba algun ressalt d'escàs desnivell, s'arriba a un pas estret i després d'una sèrie d'obertures dividides per blocs s'accedeix a una sala a -95 metres amb dipòsits argilosos, on es troba mig amagada la boca del darrer pou de 5'5 metres que durà a una sala a -102 metres; tot seguit una curta gatera descendent situarà als -104 metres, punt de màxima fondària de la via Gefoma-Gres i de la cavitat.

Progressió

Quan hem baixat uns 5 metres del pou de 23 metres podem fer un franqueig cap a l'altra banda del pou on remuntant una mica trobarem una finestra molt estreta que ens donarà accés a la via ERE.

Història

Entre 1969 i 1970 membres de l'ERE de AEC i espeleòlegs residents a Cervelló i Vallirana realitzen una sèrie de campanyes durant les quals descobreixen aquesta cavitat. Posteriorment l'ERE del CEC localitza i explora la via ERE. El 1976 el GEFOMA i el GRES localitzen i exploren la via més fonda de la cavitat. A les comunicacions del II Simposium d'espeleologia es publica una topografia on els autors li atribuïen -120 metres.

Comentaris dels usuaris (0)

Encara no hi ha comentaris.

Sigues el primer en compartir la teva experiència!

Exploracions registrades (0)

Encara no hi ha exploracions registrades.

Registra la teva visita a aquesta cavitat!

Bibliografia

  1. Lloret Prieto, Jordi (1978).-“L'Avenc Pompeu Fabra” SIS (6):6-11. SIS-CET. Terrassa.
  2. Rubinat, F.(1978).-“Avenc Pompeu Fabra” GOURS (5):47-51. GEFOMA. Barcelona.
  3. Rubinat, F.(1980).-“Avenc Pompeu Fabra” GOURS (7):43-45. GEFOMA. Barcelona.

Font: Espeleoindex (espeleoindex.com), amb modificacions. CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/