Avenc Pompeu Fabra

La boca s'obre al mig del rascler en una petita depressió, un primer pou de 5 metres seguit d'un pas estret i uns quants ressalts el darrer de 3 metres que porten fins a la primera partició de pous, el més meridional ateny els 9 metres, (cota -22m) unint-se a l'altre mitjançant dues obertures verticals i una horitzontal. Tot seguit ve un pou de 23 metres, quan hem baixat uns 5 metres d'aquest pou podem fer un franqueig cap a l'altra banda del pou on remuntant una mica trobarem una finestra molt estreta que ens donarà accés a la via ERE.
Retornant al punt anterior per continuar davallant l'avenc, ens trobem a la base del pou de -23 metres aquí tenim   tres continuacions, un petit pou que fineix als 4 metres, un altre que possiblement comuniqui amb les cavitats inferiors però que es fa impenetrable i un tercer que és el que ens interessa que en dos salts de 2 i 4 metres, dona a una petita sala amb molta formació. D'aquí surt un pou de 12 metres que ens situa en un balcó a -64 metres d'on surt la darrera vertical de 25 metres i fins a 10 metres de diàmetre d'aquesta via “normal”. A la paret d'aquest pou, un parell de metres per sota de l'esmenat balcó a -66 metres s'obre una finestra que comunica amb una sala lateral que, després de quatre salts d'un metre cadascun de terme mig, ens porta cap un altre pou paral·lel al de 25 metres i que va a comunicar amb  aquest en la part alta del con d'enderrocs que s'amunteguen sobre una de les seves parets a 5 metres del fons. Pujant aquests mateixos 5 metres des de la base del pou i baixant la vertical formada al vessant oposat, s'arriba a una petita sala lateral a -88 metres, a la paret de la qual, a 1'6 metres del sol se troba l'entrada a una sèrie de gateres i minses sales que tenen 64 metres de recorregut, acabant en una sala de 8x5 metres. Uns metres abans de la sala podem baixar entre blocs en precari equilibri fins als -93 metres, punt final de la “via normal”. Situats de nou al balcó a -64 metres i remuntant uns 3 metres per damunt trobem una sala amb molta inclinació, estructurada a la mateixa diàclasi que el pou de 12 metres. En aquesta sala trobem les següents continuacions: un pou de 7 metres que ens porta a la volta de la sala situada 2 metres per dessota de l'esmentat balcó i que el seu fons portava fins al pou paral·lel al de 25 metres; una boca superior d'aquest mateix pou, a 28 metres sobre el seu fons; un altre petit pou de 3 metres que és un cul de sac i gairebé al seu costat l'entrada d'una nova vertical de 8 metres que comunica amb un altre pou de 9 metres després de la darrera vertical hi ha una galeria amb forta inclinació on a la seva part més alta s'obre una finestra a 16 metres del fons del pou de 25 metres. Baixant la galeria en pendent on trobem algun ressalt d'escàs desnivell, s'arriba a un pas estret i després d'una sèrie d'obertures dividides per blocs s'accedeix a una sala a -95 metres amb dipòsits argilosos, on es troba mig amagada la boca del darrer pou de 5'5 metres que ens durà a una sala a -102 metres, tot seguit una curta gatera descendent ens situarà als -104 metres, punt de màxima fondària de la via Gefoma-Gres i de la cavitat.

Situats a la caseta o colomar que hi ha al poliè del Pla d'Ardenya, cal seguir en direcció a la pedrera fins trobar la pista que la voreja, cal seguir-la cap a l'esquerra en direcció a la Creu d'Ardenya, quan arribem a la zona més planera veurem un enorme roc a l'esquerra del camí, al seu costat s'obre la cavitat.

Entre 1969 i 1970 membres de l'ERE de AEC i espeleòlegs residents a Cervelló i Vallirana realitzen una sèrie de campanyes durant les quals descobreixen aquesta cavitat. Posteriorment l'ERE del CEC localitza i explora la via ERE. El 1976 el GEFOMA i el GRES localitzen i exploren la via més fonda de la cavitat. A les comunicacions del II Simposium d'espeleologia es publica una topografia on els autors li atribuïen -120 metres.  

1. Lloret Prieto, Jordi (1978).-“L'Avenc Pompeu Fabra” SIS (6):6-11. SIS-CET. Terrassa.
2. Rubinat, F.(1978).-“Avenc Pompeu Fabra” GOURS (5):47-51. GEFOMA. Barcelona.
3. Rubinat, F.(1980).-“Avenc Pompeu Fabra” GOURS (7):43-45. GEFOMA. Barcelona.