les Casetes del Bofí

La boca és una gran balma amb restes d'un mur de pedra. Traspassat el vestíbul, s'inicia una galeria de 50 metres de llarg que es desenvolupa al llarg d'un antic tàlveg subterrani. La seva excavació va estar condicionada pel pla d'estratificació que separa la part superior de conglomerats amb el nivell margós inferior. Al tram final, el conducte puja lleugerament i baixa progressivament l'altura del sostre fins a restar curullat pels sediments.
Relacionada morfològicament i genètica amb l'Avenc del Daví (Andrés, 1970); encara que cal fer notar que les cotes d'altitud donades en aquell temps de les boques d'ambdues cavitats són sensiblement errònies.

Des del camí que baixa de la Font Flàvia i passa per sobre de l'Avenc del Daví, cal seguir-lo fins arribar a la llera del torrent i seguir aquest aigües avall fins a trobar la cova en la mateixa llera.

Coneguda d'antic per la gent de la contrada. Descoberta espeleològicament per membres del GES – CMB que la van visitar per primer cop el juliol del 1960.

1. Andrés, O. (1970).- “La génesis y evolución de dos cavidades subterráneas de la cabecera del Torrent del Dalmau: El Avenc del Daví y la cueva Les Casetes del Bufí (macizo de Sant Llorenç del Munt, Barcelona)”. Comunicaciones del Primer Congreso Nacional de Espeleología: : 11-15. Ayuntamiento de Barcelona.

2. GES-CMB (1974).- Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. 198 pp. Club Montañés Barcelonés /Diputación Provincial de Barcelona.