Cova de l'Ensorrament

Aquesta cavitat, d'uns deu metres de recorregut, es troba més enlairada que la seva companya, i la part superior de la seva boca es troba travessant un paquet de conglomerat rogenc.
Contràriament a la cova de la Cabrafiga, la cova de l'Ensorrament passa aviat de l'estretor inicial a una amplada de 2 metres per una alçada de més de 5 metres. Hi destaquen dues voltes al sostre i unes colades estalagmítiques a la paret dreta. També hi són presents els anemolites en alguns trams. La cova segueix una diàclasi S-N, trobant al fons una galeria impracticable.
Els blocs d'entrada que donen nom a la cova, formen part de l'escenari on s'hi representa el desmantellament de la muntanya. Aquest fenomen és el que en geologia es coneix amb el nom de retrocés del cingle i que en el cas de la cova de l'Ensorrament suposa la pèrdua de la seva funcionalitat com a col·lector d'aigües i també una progressiva reducció del seu recorregut. El que avui són muntanyes, demà seran valls.

Al vessant esquerre de la capçalera de la canal de Tanca. Situats a la part superior de la canal de la Ravella, farem capa les Agulles de Tanca seguint un xarxa de corriols. Deixarem enrere la frondosa capçalera principal de la canal de Tanca, fins arribar a un rocater travessat per un camí que s'endinsa de nou cap a la canal de Tanca. Nosaltres sortirem del rocater per la nostra dreta, bo i trobant una canaleta no massa fressada. Resseguint les parets del cingle, a la nostra esquerra, no trigarem a trobar l'empinat i embardissat accés a la cova de la Cabrafiga. Vint metres més a la dreta hi ha l'accés a la cova de l'Ensorrament, molt més net.
Per fer-se una bona idea del trajecte, és interessant situar-se prop de les agulles de Tanca per tal de veure les dues obertures que s'obren a la cinglera de la canal de Tanca.
Coordenades aproximades.

Descoberta i explorada el maig del 1961 per membres del GES – CMB (O. Andrés i J.Mª Torras) que les inclouen (sense topografia) en el catàleg espeleològic de Sant Llorenç de Munt (1974).
El gener de l'any 2000 és retrobada i topografiada per membres de la SIS del CE Terrassa.

1. GES-CMB (1974).- Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. 198 pp. Club Montañés Barcelonés /Diputación Provincial de Barcelona.

• Textos, topografia i fotografia extrets del web: caudelguille.net (Jordi Guillemot)