Graller Nº3 de la Pardina

Petita esquerda al Montsec de Viudà (Àger)

Un ressalt de poc més de dos metres, ens situa en una esquerda fosca i un tant estreta que ens porta fins una cruïlla on cal remuntar uns blocs. Des d'aquest punt la galeria continua uns pocs metres i s'acaba, mentre que per la dreta trobem una galeria perpendicular d'uns 5 metres de longitud on hi ha restes de colades a les parets.

Tipo: Avenc
Municipi: Àger
Comarca: Noguera
Unitat: Montsec d'Ares
Recorregut: 19 metres
Desnivell: 3 metres
Granunitat: Prepirineu
Litologia: Calcàries
Bio:
Última revisió: 2018-10-21 15:27:04

Situació

Carregant mapa...

Per la pista asfaltada que des d'Àger puja cap al coll d'Ares, en arribar als plans de Badià agafarem la pista de l'esquerra en direcció a la font de l'Hospital i al castell de Sant Llorenç (actualment enrunat), poc abans d'arribar-hi, trobem a l'esquerra de la pista un gran dipòsit metàl·lic d'aigua, i una mica més endavant trobem a l'esquerra el corral del Mas. Podem deixar el vehicle en el dipòsit i dirigir-nos cap el SO, en direcció al barranc de la Pardina; o bé des del corral seguir el camí de Corçà, en ambdós casos confluirem al poc en un corriol marcat que travessa el barranc i es dirigeix a les parets d'escalada que hi ha a l'altra banda del barranc, entre el barranc i les parets d'escalada trobarem una zona amb un caos de blocs enormes, a la part més alta d'aquests, veurem un seguit d'esquerdes entre les que hi trobem aquesta cavitat, situada una mica a la dreta del graller nº 1.

Història

Es tracta d'una zona molt fracturada per esquerdes i grans blocs a la capçalera del barranc de la Pardina, en la confluència amb el barranc de Pedroneta. Conegudes d'antic a la zona, se les coneix com los Grallers, el GEFOMA les localitza en el decurs dels anys 70s del passat segle, però no arriba a explorar-les. En els darrers anys, en el cingle que tanca el barranc pel marge esquerra hidrogràfic, s'han obert diverses vies d'escalada.
En algunes ressenyes excursionistes erròniament se les denomina com els Amorriadors o Amorridors. Per ser correctes, aquest topònim caldria situar-lo fora del barranc, un centenar de metres més al NE, on hi ha una zona d'arbres grans i aigua.
Toponímia:
Amorriador: Lloc on s'amorria el bestiar.
Amorriar: Reunir el bestiar de llana a l'hora de la migdiada en un lloc ombrat.
(diccionari de la llengua catalana), (Viccionari).

Topogràfics

Fotos

Bibliografia

Dades inèdites facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC).