Espluga de Riu Fred

Balma amb una construcció per habitatge, en la part meridional s'arriba a entrar uns 8 metres sota la roca. Té més de 15 metres d'amplada, i una alçada màxima de poc més de 4 metres.

Encara que en diferents publicacions se l'ha situada en el municipi de Odèn, en realitat està en el municipi de Lladurs, ja que el riu Fred fa de límit del terme municipal.
Des de Solsona seguirem la carretera C-26, i de seguida ens desviarem per la carretera LV-4011 que puja a Cambrils pel pont del Clop; més endavant ens desviarem pel camí particular de la Torre de Montpol, però uns metres abans de creuar la porta principal de la propietat, seguirem per l'esquerra el camí forestal travessant un pas de vaques. Seguirem amunt deixant un camí a l'esquerra i continuarem pujant fins que el camí travessa uns camps, en la carena, tancats per una tanca. Deixarem el vehicle en aquest punt. Travessarem el camp procurant deixar les portes ben tancades, i després continuarem pel camí de l'esquerra, que primer baixa, planeja, i tot seguit baixa en diferents marrades fins un revolt amb una placa identificativa de veda de caça i un camí tallat uns 20 metres més endavant en direcció N. El camí continua baixant en direcció S, cap una rasa quedant el camí tallat. Baixarem per un antic corriol encara en bon estat, passant per un esperó amb una bona vista sobre el barranc del riu Fred. Seguiren baixant passant per la capçalera d'un petit torrent amb fort pendent, amb molta precaució perquè el camí esta esllavissat, però encara queden clavades algunes estaques de ferro a la roca que aguantaven les bigues de fusta per passar-hi els animals de càrrega i el ramat.
Anirem baixant fent diferents llaçades, trobant una vegetació variada i exuberant, així també observarem en direcció a llevant un petit arc de roca penjada sota un esperó. Arribarem al llit del riu i el travessarem en direcció a llevant, seguint un viarany riu amunt pel vessant esquerre del riu, bastant planer. Al cap d'uns cinc minuts de marxa baixarem al riu, i tornarem a travessar-lo. Seguirem un camí abandonat però desembrossat, més endavant el camí puja suaument, sembla que es perdi perquè trobarem uns aiguamolls que baixen d'una font formada per travertins, amb uns boixos de mides respectables, en un paratge feréstec. Si pugem per una canal situada sobre de la font amb boixos, podrem sortir sobre el cingle. Continuant uns minuts més, arribarem a una petita esplanada als peus del cingle on trobarem les parets de la casa, entapissades d'heura, com també la paret de la roca de color negre, produït per la sutge de milers de focs que s'han arribat a fer.
Coordenades molt aproximades a revisar.

Coneguda a la zona des de temps immemorial.
Les parets de la casa són molt variades, possiblement de diferents èpoques, d'una amplada de mig metre, unes tallades a escaire i d'altres amb terra i codolells, pedra tosca, inclòs les més altes, fetes de blocs de fang d'1 per 1,5 metres, amb petites finestres. També hi trobarem totxos massissos més moderns. També veurem encara les llindes de fusta a les portes, l'aigüera de pedra, armaris encastats, i cal destacar un pal de fusta amb un forat a l'extrem, clavat uns 10 metres amunt sobre la paret de la balma, coincidint en la vertical al costat d'un forn de pa encara ben conservat.