Pou del Coll d'alzina

Boca de 1,5 metres de diàmetre oberta en la capa de terra vegetal i conglomerat alterat, en mig d'unes alzines. Ressalt de 4 metres fins a una petita saleta de descomposició del conglomerat. Continuació del pou en l'extrem SO de la saleta, sobre diàclasi E20S, molt ben observable. A partir d'aquí comencen les infiltracions, especialment abundants segons l'època de l'any. A la cota – 9, en l'extrem O del pou hi ha un conducte lateral que aporta noves infiltracions. La secció del pou és típicament ovalada i allargada en el sentit de la diàclasi, amb una petita canal deguda a les infiltracions del conducte lateral. A – 15 metres el pou talla una capa de margues de 15 centímetres de gruix. Més avall hi ha un petit replà que fa anar el pou cap a l'O.
El fons (- 32) origina una planta de 9 x 3,5 metres en la qual s'aprecia una diàclasi E-O a l'extrem N. A l'O es troba una petita galeria remuntant de pis ocupat per un cúmul de conglomerat descalcificat, base d'un fus lateral d'11 metres d'alçada, fins a una capa de margues que el limita superiorment.

Des de Solsona arribarem a Coll de Jou per la carretera LV-4241b i aquí cal girar a l'esquerra per la L-401 en direcció a Coll de Nargó. Abans d'arribar a Cambrils, en el km. 26,900, surt a l'esquerra una pista asfaltada que porta al castell d'Odèn i l'església de Santa Cecília. La pista segueix en direcció S i s'enfila per la carena de la Serra d'Odèn. A l'alçada del Tossal Rodó hi conflueix una altra pista provinent de les cases d'Oliola i uns metres més endavant es troba la caseta de Fontcoberta. Cal seguir la pista endavant fins trobar una altra, en més mal estat, que surt esbiaixada a la dreta i que ens portarà al coll de l'Alzina. Des d'aquest coll, cal entrar al bosc en direcció a ponent, tot traspassant uns marges d'antics camps de conreu i a uns 60 metres del coll, a la part superior d'un dels bancals i al peu d'unes alzines, es troba la boca de l'avenc.
La zona on es troba la cavitat està delimitat per un tancat de filferro.

La primera exploració va tenir lloc el setembre de 1963, quan un equip de l'Operació Solsonès, integrat per membres de l'EDES; EDECA i ERE-CEC, acompanyats per veïns d'Oriola els hi van ensenyar la cavitat.
Una segona visita, el 12-3-1967 per membres de l'ERE-CEC, va ser destinada a la topografia i estudi de la cavitat.

1. Escolà, O. (1979):- “Solsonès 2: L'Avenc de Coll d'Alzina” Espeleòleg (29): 609-611. ERE-CEC. Barcelona

• Actualització de fitxa desembre de 2017, coordenades, dades, biospeleologia i fotos, facilitades per Montse Roca i Juli Serrano (SIE-CEA).