Cova T-1 de les Grioteres

Consta de dues galeries obertes a l'exterior i unides a la zona més profunda per un estret pas baix de sostre que no es pot superar.
La galeria O és predominantment estreta en el primer tram, havent de salvar un petit ressalt a la mateixa entrada. Superant el tram més estret s'eixampla en els darrers metres de galeria.
La galeria E és molt més ampla i s'inicia per una rampa coberta de detritus vegetals, com a totes les cavitats del conjunt. Conforme s'avança el conducte es va estrenyent fins arribar al punt impenetrable de la unió d'ambdues galeries.

Uns 5 metres per damunt del conjunt de la Cova de les Grioteres i a la zona més oriental d'elles.

Cap a 1959, el Sr. Martí Cassany, de Vic, va assabentar-se que durant la guerra (1936-39) un grup de gent s'havien emboscat en unes coves sota una cinglera de la zona de Sau. Va poder parlar amb un d'ells i a més de facilitar-li la situació li va explicar que el terra era ple de les “olles d'en Serrallonga”. Entre 1959 i 1960, amb la participació de membres col·laboradors del Museu Episcopal de Vic es va procedir a la primera campanya arqueològica d'aquest conjunt de cavitats.
Cal dir que en el seu interior s'han pogut localitzar restes que van des del neolític fins a l'edat mitjana.
No és fins a mitjans del 1973 que, mitjançant un amic de la Unió Excursionista de Vic, membres del GEP de l'AE Pedraforca (Barcelona) tenen notícia de la cavitat, procedint a la seva completa exploració i estudi, el qual va ser publicat a la revista Speleon l'any 1974. Va ser a partir d'aleshores que va ser coneguda en la bibliografia espeleològica.

1. Castany i Llussà, Josep (1983 ?).- Les coves de les Grioteres (Vilanova de Sau, Osona). (pdf) Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.

2. Montserrat, A.; Pi, D. (1974).- “El karst del Turó de Terrades. La Cova de les Grioteres”. Speleon (21): 31-70. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.