Cova dels Forats

Bàsicament està formada per dues covetes, una sobre l'altra, comunicades per una gatera descendent, formant sengles balconades a diferent nivell que s'obren al mig del cingle.

Anant per la carretera BV-2131 de la Pobla de Claramunt a Carme, a uns 150 metres del pont del km. 4 abans d'arribar a aquesta última localitat, hi ha un trencall a l'esquerra que porta al veïnat de les Esplugues de Carme. Un cop s'arriba a la primera casa hi ha un camí que ens porta al peu del cingle, passar per sota la Cova del Temple i uns 7 metres penjada de la paret es troba la Cova del Pou. Uns metres més endavant s'arriba a la cova del Bressol per una estreta però curta cornisa sense dificultat. Uns metres més endavant i totalment penjada del cingle es troba la Cova dels Forats, a la qual es pot accedir per una cornisa molt perillosa, ja que rellisca molt i no trobem bones preses.
Coordenades aproximades a revisar.

Conegudes des de temps immemorials.
Les dades més antigues d'una descripció d'aquestes coves són degudes a l'escolapi P. Calonge que les va visitar el 12 de juliol del 1885 i de les que va fer una acurada descripció, a més d'anomenar cada cavitat amb un nom particular: Temple, Pou, Bressol i Forats.
Posteriorment van ser visitades per Font i Sagué i per Almera, sense fer gaire difusió. Aquesta vingué de la mà de Marià Faura i Sans que el dia 14 de setembre del 1907, acompanyat del Dr. Colomines, el seu nebot Timoteu Colomines (president aleshores del Club Muntanyenc) i del propietari de Mas Guineu i del terreny on s'ubiquen les coves, van fer una visita tot deixant constància dels escrits pel P. Calonge.
Durant anys les coves han estat visitades per multitud de gent (especialment la Cova del Temple per ser la més accessible), alguns sense gaires escrúpols a l'hora de mantenir la seva integritat.
No és fins l'estiu del 1973 que membres del GE Pedraforca es tornen a interessar i fan un aixecament topogràfic de les quatre cavitats, tot anomenat-les Coves de les Esplugues i numerant-les de l'1 al 4, de la més occidental a la més oriental.
Finalment, F. Cardona publica l'any 1989 un documentat treball del conjunt de cavitats, amb noves topografies i altres dades, producte de les visites fetes amb companys de l'Espeleo Club de Gràcia.

1. Cardona, Ferran (1989).- “Les coves de Carme. Cent anys després de la visita del P. Calonge”. Exploracions (13): 31-37. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.

2. Faura i Sans, M. (1909).- “Les Coves del Balç de les Roquetes, a Carme”. Sota Terra (I): 73-98. Club Muntanyenc. Barcelona.

3. Mor, Jordi (1975).- “Les Coves de les Esplugues”. Ildobates (6): 32-51. GEP – Agrupació Excursionista Pedraforca. Barcelona.