Cova del Bressol

La boca, d'uns 3 x2 metres, dóna pas a una cambra espaiosa d'11 metres de llargada per 6 d'amplada, amb el terra pla i polsós; gairebé al fons, a mà dreta, s'observa un magnífic gour sec que per la seva forma i mida sembla un bressol. El P. Calonge explica una llegenda segons la qual una mare va criar el seu fill dins d'aquest bassal assecat, tot fugint del condemnat que habitava la cova del Pou (hi ha una altra llegenda al respecte en la cova del Pou).
Just per sobre el bressol s'obre un forat estret que comunica amb una saleta rodona amb un ressalt al mig, que una vegada davallat ens situa ens unes curtes galeries, una de les quals torna a sortir a la cambra principal.
Del cantó dret de la cambra surt una gatera per la que després d'arrossegar-nos-hi, s'obre a una nova saleta que comunica amb una segona, lloc on la cavitat finalitza. Trobem una curta gatera que surt a l'exterior, just en una cornisa que ens permetrà arribar a la cova dels Forats.

Anant per la carretera BV-2131 de la Pobla de Claramunt a Carme, a uns 150 metres del pont del km. 4 abans d'arribar a aquesta última localitat, hi ha un trencall a l'esquerra que porta al veïnat de les Esplugues de Carme. Un cop s'arriba a la primera casa hi ha un camí que ens porta al peu del cingle, passar per sota la Cova del Temple i uns 7 metres penjada de la paret es troba la Cova del Pou. Uns metres més endavant s'arriba a la cova del Bressol per una estreta però curta cornisa sense dificultat.
Coordenades aproximades a revisar.

Conegudes des de temps immemorials.
Les dades més antigues d'una descripció d'aquestes coves són degudes a l'escolapi P. Calonge que les va visitar el 12 de juliol del 1885 i de les que va fer una acurada descripció, a més d'anomenar cada cavitat amb un nom particular: Temple, Pou, Bressol i Forats.
Posteriorment van ser visitades per Font i Sagué i per Almera, sense fer gaire difusió. Aquesta vingué de la mà de Marià Faura i Sans que el dia 14 de setembre del 1907, acompanyat del Dr. Colomines, el seu nebot Timoteu Colomines (president aleshores del Club Muntanyenc) i del propietari de Mas Guineu i del terreny on s'ubiquen les coves, van fer una visita tot deixant constància dels escrits pel P. Calonge.
Durant anys les coves han estat visitades per multitud de gent (especialment la Cova del Temple per ser la més accessible), alguns sense gaires escrúpols a l'hora de mantenir la seva integritat.
No és fins l'estiu del 1973 que membres del GE Pedraforca es tornen a interessar i fan un aixecament topogràfic de les quatre cavitats, tot anomenat-les Coves de les Esplugues i numerant-les de l'1 al 4, de la més occidental a la més oriental.
Finalment, F. Cardona publica l'any 1989 un documentat treball del conjunt de cavitats, amb noves topografies i altres dades, producte de les visites fetes amb companys de l'Espeleo Club de Gràcia.

1. Cardona, Ferran (1989).- “Les coves de Carme. Cent anys després de la visita del P. Calonge”. Exploracions (13): 31-37. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.

2. Faura i Sans, M. (1909).- “Les Coves del Balç de les Roquetes, a Carme”. Sota Terra (I): 73-98. Club Muntanyenc. Barcelona.

3. Mor, Jordi (1975).- “Les Coves de les Esplugues”. Ildobates (6): 32-51. GEP – Agrupació Excursionista Pedraforca. Barcelona.

• Fotografies facilitades per Alfred Montserrat (ERE-CEC).