Cova del Grèvol

Una àmplia boca de 15 metres d'ample per 10 d'alt, dóna pas a dues galeries, una a mà esquerra i penjada a uns 7 metres del terra i que presenta un recorregut ascendent de 20 metres. De nou a la boca i a mà dreta es troba l'altra galeria, amb un fort pendent ascendent i un recorregut de 36 metres. Al seu final, a mà dreta, una gatera ens condueix a una galeria estreta ascendent i que puja fins a la cota + 15 m. respecte a la boca d'entrada i amb un recorregut de 36 metres més. En l'última part d'aquesta galeria es poden observar moltes arrels que revelen la seva proximitat amb la superfície.
Antiga surgència de les aigües del pla dels Motllats.
La topografia realitzada l'any 1972 pel GIEM té unes lleugeres diferències amb la del GGG i situa la cota de màxim desnivell en + 10,3 m. i el recorregut total en 122 m.

Sortint del poble de Capafonts per la carretera TV-7041 en direcció a Mont-ral, a l'alçada del quilòmetre 21,220 a la dreta surt una pista, al cap de pocs metres trobem a l'esquerra un camí amb un indicador per anar a la Foradada. Cal seguir-lo, i en fort pendent ens enfilem sense pèrdua fins la Foradada. Un cop passada aquesta, el camí segueix pujant fins trobar una desviació a la dreta, seguirem pujant fins arribar a la base d'una cinglera on es troben totes les coves i la font conegudes com Escudelleta, el camí en aquest punt discorre pla en direcció a la capçalera del barranc de la Pixera, abans d'arribar al barranc trobem a la dreta del camí un pal indicador que ens mena a la cova, situada aquesta a l'esquerra del camí i a la base del cingle.

Malgrat ser coneguda des de temps llunyans per la gent de la contrada, la primera cita que trobem és deguda a J. Ferraté (1918) que en fa esment del conjunt de coves tot anomenant-les Coves de l'Escudelleta.
J. Iglésies i J. Santasusagna (1930) a la seva guia excursionista de les Muntanyes de Prades, també fan esment però especifiquen que la més important de totes elles és l'anomenada Cova del Grèvol.
Els anys 1968 i 1969, membres del Grup Geogràfic de Gràcia (després EC de Gràcia) la visiten i la topografien, anomenant-la Cova de l'Escudelleta.
Poc després, el març del 1972, és topografiada per membres del GIEM (Montblanc), (topografia inèdita fins ara) i ja recuperen el topònim Cova del Grèvol, que és pel que es coneix normalment a la cavitat.
Encara més tard, els anys 1981 i 1982, membres de la SIEP – CE Poblet de Barcelona, fan un treball de recopilació del conjunt de totes les cavitat i les numeren (1 al 10) però les anomenen del Barranc de la Pixera, encara que hagués més correcte fer-ho com a Coves de l'Escudelleta.

1. Borràs, J.; Miñarro,J.M.; Talavera, F. (1984).-”el baix camp, el priorat i la ribera d'ebre”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.7):59-60 Ed Políglota.
2. Ferraté, J.(1918).-Espeleologia a les Comarques Tarragonines.134 pp. Reus.
3. Iglesies, J.(1929).-Les muntanyes de Prades, el Montsant i la serra de la Llena. 366 pàg. Agrupació Excursionista de Reus.
4. Iglesies, J.; en col.laboració amb Santasusagna, J. (1930).- Les muntanyes de Prades, el Montsant i la serra de la Llena. 2ª edició. 366 pàg. Agrupació Excursionista de Reus.
5. Talavera, Ferran (1982).-”Las cavidades del barranc de la Pixera (Motllat-Baix Camp)”. Boletín Espeleoógico SIEP (14):30-41. SIEP – CE Poblet.
6. Vidal, M.; Ferreres, J. (1978).- “ Cova de l'Escudelleta, Capafonts (Tarragona)”. Exploracions (2): 69-71. Grup Geogràfic de Gràcia – Orfeó Gracienc. Barcelona.

• Coordenades, fotografies i dades actualitzades, aportades per l'equip d'EspeleoÍndex.