Cova del Drac de Vilarjoan

Es tracta d'una antiga surgència avui completament fòssil i formada per una única galeria de 17 metres de longitud a la qual es penetra per una boca d'àmplies dimensions, uns 11 metres d'ample per 5 d'altura.
El sòl és pla, sense sediments i a la part final, descalcificades, hi han unes tímides formacions litogèniques.

Sortint de Moià en direcció a Manresa per la carretera N-141c, al quilòmetre 25,500 i al costat d'un pont, a l'esquerra surt un vial asfaltat que porta al camp de golf. Abans d'arribar, a la dreta, surt una pista que porta a la casa de Vilarjoan. Poc abans d'arribar, també a la dreta, surt una nova pista que segueix el curs de la riera de l'Om. Es passa pel costat del dipòsit d'aigua de la font del Molí de Vilarjoan o Molí de Vent. Es segueix endavant per la pista fins que fa un suau gir a l'esquerra i per damunt de la pista, també a l'esquerra es troba la gran boca de la cova.

De ben segur coneguda des de temps remots i que, pel nom que se la coneix, ha de tenir alguna llegenda que per ara no coneixem.
La primera notícia espeleològica que coneixem la proporciona Joan Pallarès que, acompanyat pel desaparegut Joan Surroca i Arisa, il·lustre estudiós del Moianès, van visitar el 4 de març del 1989.

1. Pallarès, Joan (1991).- “La Cova del Drac de Vilarjoan (Moià, Bages)”. Excursionisme (194): 250. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.

• Revisió de dades, coordenades i fotografies facilitades per Alfred Montserrat i Martí Romero (ERE – CEC)