Cova de la Font de la Tosca

La cova, de fet, no és altra cosa que l'espai que s'ha format entre la roca de la Tosca i el cingle sobre el qual recolza per la seva part superior. D'aquesta manera, es pot entrar a l'espai per un cantó i sortir per l'altre. Pel cantó oposat al cingle, la roca de la Tosca està en contacte directe amb l'aigua de la riera, que aquí forma un toll bastant gran i profund. De fet, en el decurs de grans riuades l'aigua pot inundar tota la cova.
La boca principal de la cova -la occidental- té uns 8 metres d'amplada i presenta una forma més o menys triangular. La boca oriental és notablement més petita i cal ajupir-se per a passar per ella. Entorn de l'entrada principal encara es conserven uns trams de mur de pedra baixos, però en altre temps hi havia d'altres murs, segons es desprèn de l'observació de fotos antigues. Desconeixem la finalitat d'aquests murs (per a fer bancs de pedra?, per a fer un tancat?).
I al mig de la cova, en un bonic racó, es troba la font. Feréstega, generalment abundosa encara que el cabal pot minvar considerablement en l'estiueig. L'aigua brolla directament de la roca, sense broc, i després de passar a través d'una concreció de pedra calcària que ella mateixa ha creat, continua pel terra de la cova formant uns meandres fins a sortir a l'exterior. I ho fa no per una de les dues boques, sinó per l'espai baix de sostre que queda entre la roca i el terra, desaiguant directament al toll que aquí forma la riera. En èpoques de pluges, s'hi poden formar d'altres rierols, ja que hi ha d'altres aiguaneixos temporals entorn de la boca.

La majoria de ressenyes excursionistes i postals antigues situen la vall de Marfà en Moià, per ser aquesta la població més propera i des d'on s'efectua l'accés més còmode. D'altres ressenyes i postals la situen en Castellterçol, població més allunyada. Però el cert és que no pertany ni a Moià ni a Castellterçol. La vall de Marfà és un curiós enclavament del municipi de Castellcir, malgrat estar molt allunyat del nucli urbà de la població i de la resta del terme municipal de Castellcir.
La font de la Tosca i la cova de la Font de la Tosca es situen a la roca de la Tosca, aquesta es troba a 60 metres en línia recta i just a l'altra banda de la riera, front per front d'on es troba la capella dedicada a la Mare de Déu de la Tosca.

Coneguda d'antic, com ja donen testimoni les postals del fotògraf Lucien Roisin realitzades el 1913. La zona ha estat rehabilitada el 2015. Actualment el terra de la cova és un fangueig i la vegetació arriba ufanosa fins a la mateixa boca, donant un aspecte una mica descuidat. Quan era molt visitada, temps enrere, la cova semblava cuidada i ben segur que seria més acollidora.

• Totes les dades, topografia i fotografies han estat extretes del blog de Jordi de Valles (cavitatsdecatalunya.blogspot.com.es) (Apunt del 1-10-2015). Autors fitxa: Ferran Cardona (ECG);- Josep Cuenca (GEB);Xavier Samarra (GEB); Carme Bañolas.