Cova de l'Engany

Es tracta d'un petit conducte de tan sols 5 metres de recorregut amb la base plena de blocs.

Des del coll d'Alforja surt la carretera que es dirigeix a l'Arbolí (TV-7012), al cap d'un parell de quilòmetres trobem una cruïlla, a l'esquerra es va a l'Arbolí, a la dreta a la Mussara, agafarem aquesta última (TV-7092). Al cap d'uns 350 metres des de la cruïlla, trobem a la dreta un camp de conreu i al final d'aquest un pla on comença un camí que es dirigeix a l'Alforja, baixant el Cingle Blanc pel grau de l'Embut, després d'una corba a la dreta arribem a la base del cingle, el camí passa entre un enorme bloc i la paret del cingle, seguim el camí fins arribar a la següent corba, aquest cop a l'esquerra, just en la corba, surt de front un corriol, al cap d'uns 50 metres, trobem unes fites a la dreta que obviarem, ja que es dirigeixen a l'avenc dels Ossos, caldrà seguir el corriol que segueix paral·lel al cingle durant un centenar de metres on ens desviarem a la dreta per un corriol que s'enfila en diagonal cap el cingle, fins arribar a un pla, des d'on es veu a la dreta una gran esquerda, es una de les boques de la cova Jordi Casas. La cova de l'Engany es troba a uns trenta metres seguint el cingle cap a l'O, i a uns 20 metres abans d'arribar a l'avenc del Roc (la boca més oriental de les coves del Rufino).
Coordenades aproximades.

Encara que conegudes d'antic per la gent del país, la primera visita de la que és té constància és la realitzada el 1929 pel reusenc Salvador Vilaseca Anguera, aquest realitza estudis arqueològics a un seguit de coves situades en el Cingle Blanc, anomenant-les com a coves d'Arbolí i catalogant-les alfabèticament amb les lletres de la A a la N, aquests estudis els publicà el 1934.
En temps més modern la cavitat rebé la visita esporàdica d'espeleòlegs. El GES del CMB durant el 1979 explora totes les cavitats del Cingle Blanc, publicant els resultats el 1980 a la revista Sota Terra 1, actualment el municipi de l'Arbolí està incorporat a la comarca del Baix Camp, però en diferents èpoques ho havia estat a la Conca de Barberà i també a la del Priorat.
Tret de la Cova del Rufino, que en Vilaseca la catalogà amb la lletra “C”, i l'avenc dels Ossos amb la “M”, el GES davant la incògnita de saber quina lletra corresponia a cada cavitat, optà per tornar a posar nom a totes les cavitats que no se les coneixia per algun nom en concret.