Cova d'en Jordi Casas

La cova té quatre boques que donen a una sala curiosament fracturada. De la sala surten tres branques de poca importància, la base és eminentment polsosa.

Des del coll d'Alforja surt la carretera que es dirigeix a l'Arbolí (TV-7012), al cap d'un parell de quilòmetres trobem una cruïlla, a l'esquerra es va a l'Arbolí, a la dreta a la Mussara, agafarem aquesta última (TV-7092). Al cap d'uns 350 metres des de la cruïlla, trobem a la dreta un camp de conreu i al final d'aquest un pla on comença un camí que es dirigeix a l'Alforja, baixant el Cingle Blanc pel grau de l'Embut, després d'una corba a la dreta arribem a la base del cingle, el camí passa entre un enorme bloc i la paret del cingle, seguim el camí fins arribar a la següent corba, aquest cop a l'esquerra, just en la corba, surt de front un corriol, al cap d'uns 50 metres, trobem unes fites a la dreta que obviarem, ja que es dirigeixen a l'avenc dels Ossos, caldrà seguir pel corriol paral·lel al cingle durant un centenar de metres on ens desviarem a la dreta per un corriol que s'enfila en diagonal cap el cingle, arribarem a un pla format per antigues terrasses de conreu, d'ací seguirem cap el cingle per la dreta on veurem una gran esquerda en una raconada d'un petit cingle, és una de les entrades a la cova.

Encara que conegudes d'antic per la gent del país, la primera visita de la que és té constància és la realitzada el 1929 pel reusenc Salvador Vilaseca Anguera, aquest realitza estudis arqueològics a un seguit de coves situades en el Cingle Blanc, anomenant-les com a coves d'Arbolí i catalogant-les alfabèticament amb les lletres de la A a la N, aquests estudis els publicà el 1934.
En temps més modern la cavitat rebé la visita esporàdica d'espeleòlegs. El GES del CMB durant el 1979 explora totes les cavitats del Cingle Blanc, publicant els resultats el 1980 a la revista Sota Terra 1, actualment el municipi de l'Arbolí està incorporat a la comarca del Baix Camp, però en diferents èpoques ho havia estat a la Conca de Barberà i també a la del Priorat.
Tret de la Cova del Rufino, que en Vilaseca la catalogà amb la lletra “C”, i l'avenc dels Ossos amb la “M”, el GES davant la incògnita de saber quina lletra corresponia a cada cavitat, optà per tornar a posar nom a totes les cavitats que no se les coneixia per algun nom en concret.