Cova de l'Esquerda

Es tracta d'una estreta i baixa esquerda de 12 metres de recorregut, sense cap mena d'interès.

Des del coll d'Alforja surt la carretera que es dirigeix a l'Arbolí (TV-7012), al cap d'un parell de quilòmetres trobem una cruïlla, a l'esquerra es va a l'Arbolí, a la dreta a la Mussara, agafarem aquesta última (TV-7092). Al cap d'uns 350 metres des de la cruïlla, trobem a la dreta un camp de conreu i al final d'aquest un pla on comença un camí que es dirigeix a l'Alforja, baixant el Cingle Blanc pel grau de l'Embut, després d'una corba a la dreta arribem a la base del cingle, el camí passa entre un enorme bloc i la paret del cingle, seguim el camí fins arribar a la següent corba, aquest cop a l'esquerra, just en la corba, surt de front un corriol, el qual seguirem uns 50 metres, per tot seguit desviar-nos a la dreta i remuntar en direcció al cingle uns 30 metres, on hi han dos blocs gegantins (hi han fites, dades de 2012), a la base del bloc de l'esquerra trobarem la boca nº 1 de l'avenc dels Ossos, uns metres abans d'arribar-hi hi ha un petit pla d'on surt un corriol a l'esquerra, la boca de la cova es troba a uns pocs metres de distància i a la dreta del corriol.

Encara que conegudes d'antic per la gent del país, la primera visita de la que és té constància és la realitzada el 1929 pel reusenc Salvador Vilaseca Anguera, aquest realitza estudis arqueològics a un seguit de coves situades en el Cingle Blanc, anomenant-les com a coves d'Arbolí i catalogant-les alfabèticament amb les lletres de la A a la N, aquests estudis els publicà el 1934.
En temps més modern la cavitat rebé la visita esporàdica d'espeleòlegs. El GES del CMB durant el 1979 explora totes les cavitats del Cingle Blanc, publicant els resultats el 1980 a la revista Sota Terra 1, actualment el municipi de l'Arbolí està incorporat a la comarca del Baix Camp, però en diferents èpoques ho havia estat a la Conca de Barberà i també a la del Priorat.
Tret de la Cova del Rufino, que en Vilaseca la catalogà amb la lletra “C”, i el dels Ossos amb la lletra “M”, el GES, davant la incògnita de saber quina lletra corresponia a cada cavitat, optà per tornar a posar nom a totes les cavitats que no se les coneixia per algun nom en concret.