Cova de Gerber

Entrada en pendent pronunciat sota un marge calcari entre granit. La cova fa d'engolidor del torrent de la conca de l'estany de l'Illa de Gerber quan baixa amb un cabal moderat, quan baixa cabalós inunda totalment la cova i sobreïx el marge inferior i segueix la conca orogràfica a partir d'aquí ja en fort pendent.
L'entrada és molt incòmoda pel fort pendent en baixada i perquè totes les pedres són cantelludes i punxen molt, així fins passar els 3 primers metres. Llavors s'aplana de seguida i deixa d'haver-hi tanta pedra i passa a ser més sorrenc, i a partir de la meitat de la cavitat el terra és argilós. Aquest primer tram, molt estret, està lleugerament corbat en direcció N, fins als 9 m, punt en el que hi ha una petita cambra ovalada de 1,5 x 1 m x 0,8 m d'alçada. Llavors continua el conducte ja rectilini en baixada fins al final, molt ple de llims i fang. Aproximadament 1 m abans del final el conducte es divideix en dos per tornar-se a trobar de seguida.
Totes les parets estan plenes de fang, això fa pensar que en les èpoques de fort cabal la cova no pot engolir del tot el torrentet que té captat. Per aquest motiu cal prendre precaucions a l'entrar-hi.
En un paisatge dominat totalment per les roques granítiques es troba un filó o dic calcari d'uns 4 m d'amplada que travessa un llom d'uns 30 m de llarg, d'est a oest aproximadament. L'aigua que engoleix a una banda surt a l'altra uns metres més avall en relació de la cota d’entrada. A més, al mig del llom s'ha desenvolupat un petit avencó d'uns 0,6 x 1 m de superfície i un metre de fons, just sobre la cova.
Època de visita: d'agost a setembre. Fins al juliol l'aigua que baixa de la petita conca de l'estany de l'Illa de Gerber entra a la cova. I amb les primeres pluges abundants de la tardor o les nevades primerenques fan difícil o compromesa la visita. Atenció a possibles pluges sobtades que podrien fer augmentar el cabal del torrent que inundaria la cova.

Arran del camí que puja al refugi sense guardar de Gerber-Mataró, a mig camí entre l'estany Redó i l'estany de l'Illa, després d'una forta pujada. Aquest camí segueix unes pintades de GR, però no s'ha pogut identificar quin és.
A la cota 2.415 m el torrent fa un gir a l'est, en aquest punt l'aigua no segueix el torrent i s'amaga cap a la cova, comportant-se com un engolidor quan el cabal és moderat.

Cavitat inèdita. Descoberta el 16 de juliol de 2020 per Josep Canals, i explorada el 4 d'agost del mateix any.
El 20 de setembre de 2020 es fa la topografia per Josep Canals i José Manuel Ligero, aquest darrer també fa el dibuix.